República de Ragusa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el carrec cada > el càrrec cada |
m Corregit: si be mai > si bé mai |
||
Línia 61:
La ciutat fou fundada amb el nom de ''Ragusium'' vers el [[614]] amb grecs d'[[Epidaurum]] que escapaven de la invasió dels eslaus. El territori pertanyia a l'[[Imperi Bizantí]]. La primera menció de la ciutat és del [[667]]. Vers l'any [[1000]] la comuna de Ragusa va reconèixer la sobirania de [[Venècia]] per uns 18 anys, però després va tornar a ser un territori autònom bizantí. EL [[1080]] s'incorporen al territòri les [[illes Elàfites]]. El [[1081]] la comuna va signar un acord amb el duc normand d'[[Apúlia]] i va restar sota protecció dels normands durant quatre anys. Després va gaudir d'una independència de fet, a la que els bizantins van posar fi el [[1169]]. El [[1172]] els venecians van imposar el protectorat però fou de curta durada; el [[1180]] fou el regne de [[Sicília]] (dinastia normanda a [[Nàpols]]) la que va imposar el protectorat, que va durar fins al [[1190]]. El [[1194]] fou de nou Venècia qui es va imposar, però només fins al [[1201]]. El [[1204]], amb la conquesta de [[Constantinoble]], els Venecians van imposar la sobirania que va durar fins al [[1358]], amb tres breus períodes ([[1207]]-[[1211]], [[1215]]-[[1217]] i [[1232]]-[[1235]]) de llibertat. El [[1230]] fou el [[dèspota bizantí]] del [[Despotat de l'Epir|Epir]] el que va fer reconèixer la sobirania a la comuna però només va durar dos anys. Durant el període de domini venecià es va establir el [[Senat]] ([[1252]]) i es va aprovar la [[Constitució]] o llei principal ([[9 de maig]] de [[1272]]). Territorialment la comuna va estendre el seu domini a l'illa de Mljet el [[1345]].
El [[Tractat de Zadar]] de 1358 va transferir la sobirania al regne d'[[Hongria]] però mantenint el seu govern aristocràtic. Després de la captura d'alguns comerciants ragusans pels turcs, el 1392 el govern del Petit Consell va confiar al noble Teodor Gisla de Novo Brdo, els contactes amb els otomans; Teodor va anar a veure al sultà i es va aconseguir un salva conducte comercial el 20 de juny de 1396 i el 1397 el sultà Baiazet I va concedir als ragusans llibertat de comerç a l'Imperi. El 1399 la Porta va enviar una ambaixada otomana a Ragusa dirigida per Kefalja Feriz Beg. El [[1403]] va prendre el nom de '''República de Ragusa''', i si
El 1664 fou visitada per Evliya Çelebi. El 6 d'abril de 1667 un terratrèmol va destruir la ciutat i va matar a la meitat dels seus habitants, i ja no es va poder recuperar. En el terratrèmol va morir (de fet va desaparèixer) l'ambaixador holandès a la Portas G. Crook i el [[Kara Mustafa Paşa|Kara Mustafa]] va exigir a Ragusa el pagament de 150.000 thalers en compensació. Tot i que lentament els edificis van ser reconstruïts i es va aixecar una nova catedral, l'economia local va quedar molt tocada per aquest fet i pel desplaçament de les rutes comercials. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als Otomans per rebre l'ajuda contra Venècia que la volia ocupar. El 1677 el gran visir otomà també li va exigir un pagament de 150.000 thalers i va empresonar a l'ambaixador ragusià a Turquia. El 20 d'agost de 1684 un tractat entre l'imperi Otomà i Àustria va establir un protectorat conjunt. El 1695 el tribut, que estava endarrerit alguns anys, va haver de ser pagat amb un fort recàrrec. Durant la guerra entre Venècia i l'Imperi Otomà els venecians van ocupar alguns territoris a la frontera de Ragusa amb els ortomans. El 1699 la pau establerta al [[tractat de Karlowitz]] (26 de gener de 1699) va retornar els territoris ocupats pels venecians a Turquia, però els ragusans van saber conservar unes bandes de terra a la vora de la mar a Klek i a Sutorina, per no fer frontera amb els venecians; el tractat va oficialitzar el tribut als otomans, però a partir del 1703 aquest només fou pagat cada tres anys. Durant la guerra de 1714 a 1718 entre Venècia i l'Imperi Otomà els venecians van tornar a ocupar la zona frontera a Ragusa i Trebinje. El 1718, per la pau de Postxarewatz ([[Tractat de Passarowitz|Passarowitz]]), els territoris ocupats pels venecians foren retornats i Klek i Sutorina foren retornades a Ragusa, que fou reconeguda com a independent, però es va augmentar el tribut a la Porta otomana i des llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Porta (Turquia) i per fer-hi front els ragusans es van dedicar al cabotatge a les costes d'Espanya i Itàlia. El 1780 estava en guerra amb el Marroc.
| |||