La Transoxiana preislàmica estava formada principalment per la [[Sogdiana]] (àrab [[Sughd]]) amb la conca del [[Zarafxà]] i fins al [[Sir Darya]] i [[Khwarizm]] i a l'est fins a la [[regió de Fergana]] i darrere les muntanyes [[Tien Chan]]. Es parlaven llengües iranianes com el [[corasmi]] i el [[Sogdià (llengua) |sogdià]] escrits en alfabet derivat de l'[[arameu]], el [[bactrià]] (a [[Tukharistan]], [[Caghaniyan]], [[Khuttal]] i [[Wakhsh (districte) |Wakhsh]]) escrit en [[alfabet grec]] (amb modificacions) i els [[khotanès]] i [[tocari]] a la conca del [[Riu Tarim|Tarim]], escrits en alfabets propis. El sogdià es va mantenir a les ciutats uns dos segles després de la conquesta musulmana i fou substituït pel persa dari, si bebé a les zones rurals va subsistir més temps. La religió dominant era el budisme que seguien els [[heftalites]], i el centre del budisme era [[Balkh]]. [[Hiuen Tsang]] va estar a [[Samarcanda]] el [[630]] i va veure [[zoroastrians]] arreu mentre els monestir [[budistes]] estaven buits. La presència cristiana era forta: hi havia un bisbe a [[Merv]] des del [[334]] i segurament un altra a [[Samarcanda]]; hi estaven representats [[nestorians]], [[Antigues esglésies orientals |jacobites]] i [[melquites]].<ref> consta que l'emir [[samànida]] [[Ismail ibn Ahmad]] va conquerir [[Taraz]] el [[893]] i la gran església local fou convertida en mesquita</ref> El [[maniqueisme]] estava força estès i especialment entre els [[uigurs]] al [[Turquestan oriental]].<ref>A Samarcanda hi havia un convent maniqueu encara el [[982]] </ref> També hi havia [[mazdaqueus]] per la regió i la rebel·lió del final del segle VIII d'al-Mukanna es pensa que tenia suport mazdaqueu (també podria ser maniqueu) i van tenir adeptes molt de temps a [[Xahrisabz|Kish]] i [[Nakhshab]]. La possessió de la terra estava en mans de ''[[dihkans]]'', amb extenses terres i algunes viles; l'aristocràcia de les ciutats negociava amb terres llunyanes fins a [[Sibèria]].<ref> foren favorables als musulmans ja que van poder obrir mercats pels seus productes a terres musulmanes </ref> Se sap de l'existència de diversos prínceps locals en especial els de la zona de l'[[Ilak]], del [[Shahs]], i de la [[regió de Fergana]], i els prínceps de [[Samarcanda]] o [[Bukharà]], que en realitat eren el més poderosos de la classe dels ''dihkans'' que havien agafat títols reials com [[ikhxid]] (a Sogdiana i Fergana), [[afshin]], i altres, i foren els principals opositors a la conquesta musulmana.
