Revisió del 18:18, 21 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: l' -> la [[Hispània ← Edició anterior		Revisió del 17:03, 10 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: Si be al > Si bé al Edició següent →
Línia 5: Quant Pompeu va rebre la [[Hispània Citerior]] i la [[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar com a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i [[Petreu]]) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma. En esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si bebé al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit. A la [[batalla de Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a [[província romana d'Àfrica\|Àfrica]], on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per [[Marc Porci Cató Uticense\|Cató]] i [[Quint Cecili Metel Escipió]], i després de la derrota final de [[Batalla de Thapsus \|Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània\|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però fou fet presoner per [[Publi Sitti]] i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.

Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions