Diferència entre revisions de la pàgina «Sociologia»

2 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
m
m
{{sociologia}}
La '''sociologia''' és la [[ciència]] general de la [[societat]]<ref>Segons el sociòleg estatunidenc Kingsley Davis.</ref> i, per tant, la més fonamental de les [[ciències socials]]. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics que anomenem, en conjunt, [[modernitat]], i que inclou la creació de l'[[estat liberal]], les revolucions [[Revolució científica|científica]] i [[Revolució industrial|industrial]], el [[Nacionalismes|nacionalisme]], el [[moviment obrer]], el [[colonialisme]] i la [[descolonització]], la [[globalització]], i el [[neoliberalisme]], entre d'altres. EsSe centra en aspectes com la [[sociologia política|política]], el [[gènere]], la [[raça]], [[Sociologia de la ciència|la ciència i la tecnologia]], el crim i la [[desviació]], o el [[Treball (economia)|treball]]. És difícil, no obstant, elaborar una definició tècnica de la sociologia ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és una corrent de pensament en constant evolució.</br>
 
Fou constituïda al segle XIX pels anomenats pares de la sociologia: [[Karl Marx]], [[Émile Durkheim]] i [[Max Weber]]. Les seues obres trencaren amb la [[Liberalisme|tradició liberal]] en [[filosofia]] i promulgaren l'estudi [[empirisme|empíric]] de la realitat social<ref>Giddens, A (2006) 'Capítol 22: El desenvolupament de la teoria sociològica" a ''Sociologia'', Cambridge: Polity
</ref>. Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són '''construccions socials''', és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets. Les principals contribucions al pensament social des del segle XIX han estat vinculades a la sociologia, amb les obres de [[Georg Simmel]], [[Alexis de Tocqueville]], [[Antonio Gramsci]], [[Louis Althusser]], [[Theodor Adorno]], [[Walter Benjamin]], [[Herbert Marceuse]], [[Michel Foucault]], [[Pierre Bourdieu]] i, en l'actualitat, [[Bruno Latour]], [[Donna Haraway]], [[Judith Butler]], [[Anthony Giddens]], [[Zygmunt Bauman]], [[Ulrich Beck]], [[Manuel Castells]] o [[Slavoj Zizek]].