Mikoian-Gurévitx MiG-21: diferència entre les revisions

{{Fitxa d'aeronau

| tipus = [[Caça (avió)|avió de combat]]

| imatge = Fitxer:MiG-21PFM-Egypt-1982.jpg

| peu de foto = MiG-21 PFM Fishbed de les Forces Aèries d'[[Egipte]]

| primer vol = [[14 de febrer]] de [[1955]]

| Pes en buit = 5.843 kg

}}

 

 

== Desenvolupament ==

[[Fitxer:MiG-21 FISHBED (MIKOYAN-GUREVICH).png|thumb|right|300px|Dibuix esquemàtic d'un MiG-21]]

 

 

El desenvolupament del que esdevindria el MiG-21 va començar a principis de la dècada de 1950 per part de l'oficina de disseny Mikoyan OKB que el 1954 va acabar un estudi de disseny per al primer [[prototip]] designat Ye-1 que comptava amb ales en fletxa. Aquest projecte va ser refet ràpidament pel fet que es va veure el motor que es pretenia utilitzar no tenia prou potència. Aquest redisseny s'anomenà Ye-2 i se'n construí un tercer Ye-3 l'últim prototip basat en ales en fletxa. Fou l'Ye-4 el primer prototip que utilitzava ales tipus delta, tal com l'avió de producció, i va realitzar el seu primer vol de proves el 16 de juny de 1955. També feu una aparició pública durant l'exhibició de Dia d'Aviació Soviètica a l'Aeroport Tushino de [[Moscou]] el juliol de 1956. El MiG-21 era la primera aeronau soviètica reeixida que combinava característiques de [[caça (avió)|caça]] i d'[[interceptor]] en una sola aeronau. Es tractava d'un caça lleuger capaç d'aconseguir Mach 2 amb un motor de reacció amb [[postcremador]] relativament poc potent, per això era comparable a l'[[F-104 Starfighter]] i el [[Northrop F-5]] [[Estats Units d'Amèrica|americans]] així com al [[Dassault Mirage III]] [[França|francès]].<ref name="Gordon 2008" /> La seva configuració bàsica s'utilitzà per a molts altres dissenys soviètics: l'ala delta també s'utilitzarà en l'interceptor [[Su-9]] i el prototip de MiG E-150, mentre que un fuselatge molt semblant s'utilitzà per al reeixit caça [[Su-7]] i el prototip interceptor [[I-75]] de Mikoyan tot i això aquests dos dissenys utilitzaven ala en fletxa. Tanmateix la disposició característica amb l'admissió d'aire per al motor entorn del con del radar/morro del fuselatge no s'utilitzà gaire a fora de l'USSR i finalment s'abandonà perquè tenia un desenvolupament limitat sobretot a causa de l'espai molt reduït que deixava per als equips de disponible per alss equips de [[radar]].

L'ala delta tot i que excel·lent per a guanyar altura ràpidament, ideal per a un interceptor, també implica una ràpida pèrdua de velocitat a l'hora de realitzar girs, com en el combat aeri a curta distància. Tot i això la càrrega lleugera de l'ala de l'aeronau permetia una taxa de trepada de fins a 235 m/s (en el cas d'un MiG-21bis amb càrrega de combat),<ref name="Gordon 2008" /> poc menys que les prestacions del posterior caça americà [[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|F-16A]]. De fet amb un pilot amb experiència i míssils avançats seria competitiu enfront dels caces contemporanis. Amb un pilot entrenat i míssils capaços podria donar un bon compte de si mateix contra lluitadors contemporanis.

 

 

El MiG-21 va ser àmpliament exportat i es continua utilitzant en diversos països. Això es deu a la facilitat en el seu pilotatge així com el característic disseny soviètic robust i fàcil de mantenir del motor, les armes i l'aviònica. L'ús de l'ala delta combinat amb estabilitzadors a la cua contribueix a una bona estabilitat i control en els extrems del vol (en maniobres fortes) afavorint la seguretat per a pilots amb poca experiència. Això va fomentar el seu atractiu de compra per a les exportacions a països en procés de desenvolupament amb programes d'entrenament limitats i poca quantitat de pilots disponibles. Tot i que era tecnològicament inferior als caces més avançats amb els que competia pels contractes de compra els baixos costos de producció i manteniment el van fer el preferit de bona part de les nacions enquadrades en el bloc soviètic. Més recentment diverses empreses russes, israelianes i romaneses han començat a oferir paquets d'actualització i modernització per als operadors de MiG-21, permetent allargar la seva vida en actiu i disposar d'aviònica i armaments molt millors.<ref name="Gordon 2008" />

 

Altres caces soviètics:

* [[Sukhoi Su-15]]

* [[Sukhoi Su-27]]