Guerra de Corea: diferència entre les revisions

La '''Guerra de Corea''' es recorda pel combat d'[[motor de reacció|avions de reacció]], però fou una de les últimes guerres en les que participaren avions amb motor d'hèlix com el [[P-51 Mustang]] de P-51, F4U Corsair i els Hawker Sea Fury i Supermarine Seafire basats en [[portaavions]].<ref name="Stokesbury1990">{{ref-llibre |títol=A Short History of the Korean War |cognom=Stokesbury |nom=James L. |any=1990 |editorial=Harper Perennial |isbn=0-688-09513-5 |pàgines=14}}</ref> aeronaus amb [[turboreactor]] com F-80 Shooting Star, F-84 Thunderjets i F9F Panthers que dominaren els cels, aclaparant els Iàkovlev Iak-9s i Làvotxkin La-9s amb motor d'hèlix.<ref name="Stokesbury1990"/>

 

 

A l'inici de la guerra els caces a reacció de les Nacions Unides, que incloïen Gloster Meteors de la Royal Australian Air Force van tenir cert èxit, però de seguida foren superats a en llum de dia per la velocitat superior del [[Mikoyan-Gurevich|MiG]].<ref>{{ref-web|url=http://web.archive.org/web/20070818182225/http://www.korean-war.com/AirWar/AircraftType-LossList.html |títol=FEAF/U.N. Aircraft Used in Korea and Losses by Type |consulta= |obra= |editor=Korean-War.com |data= |llengua=anglès }}</ref> De nit, tanmateix, els caces nocturns de F3D Skynight del [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica]] proveïts de radar abateren cinc MiG mata sense pèrdues pròpies.<ref name="Grossnick">Grossnick, Roy A. and William J. Armstrong. ''United States Naval Aviation, 1910–1995''. Annapolis, Maryland: Naval Historical Center, 1997. ISBN 0-16-049124-X.</ref> i cap B-29s sota la seva escorta fou abatut.<ref>http://www.vectorsite.net/avskykt.html</ref>