Najaf: diferència entre les revisions

El 1910 els [[wahhabites]] van tornar a atacar Najaf. A partir del 1912 el subministrament d'aigua de l'Eufrates va millorar considerablement. Durant els cinc segles de la dominació otomana la ciutat va conservar una considerable autonomia sota els clergue xiïta (els ''mudjtahids'' i els ''kilid-dar'' o guardians del mausoleu). El 1915 quan es va intentar introduir el reclutament forçós van provocar una revolta local. Va passar poc després als britànics però només tres anys més tard, el [[1918]], els xeics van rebel·lar-se, assassinant el governador. En aquesta mateixa revolta es tallà el subministrament de gra a la tribu dels Anaza, aliada dels britànics. Com a revenja, l'exèrcit del Regne Unit assetjà la ciutat i tallaren el subministrament d'aigua. La rebel·lió fou sufocada i es va tallar així, per la força, el poder dels xeics.

 

 

Després de la primera [[guerra del Golf]] el 1991, la població es va revoltar contra el règim de [[Saddam Hussein]] però fou reprimida amb brutalitat; la cúpula daurada del mausoleu fou damnada i centenars de persones allí refugiades van morir o van ser ferits i els danys no es van reparar. El febrer de 1999 un dels principals clergues locals, Muħammad Sādiq as-Sadr, fou assassinat amb els seus dos fills quan anaven de Bagdad a Najaf; era el tercer assassinat de clergues xiïtes en un any i el règim de Saddam Hussein va aparèixer clarament al darrere, tot i que ho va negar i fins i tot va executar als suposats responsables. Un fill que va sobreviure, Moqtada al-Sadr, va assolir un rol polític de primer orde després de l'ocupació americana de l'Iraq el [[2003]].