Pervâne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''''''Pervâne > com a ''''''Pervâne |
m Corregit: va accepta en > va acceptar en |
||
Línia 28:
El febrer del 1265, Pervâne fou previngut de que el sultà volia desfer-se d'ell. Llavors va fer escanyar el sultà a [[Ak Saray]]<ref name="houtsma-704" /> en el transcurs d'un banquet).<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning]</ref> L'hereu del tron, Ghiyath al-Din [[Kaykhusraw III]] fou nomenat sultà per Pervâne, encara que tenia menys de tres anys.<ref name="houtsma-639">{{en}} [http://books.google.cat/books?id=UZU3AAAAIAAJ&pg=PA639 op. cit. per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, capítol ''Kaikhuraw II, Ghiyâth al-Duniyâ wa 'l-Dîn b. Kaykubâd'' volum IV ]</ref> Pervâne va estar temptat de col·locar al tron al seu propi fill de tres anys sobre el tron dels sultans, però finalment va preferir casar-se amb la vídua de Kilidj Arslan i exercir les funcions de regent de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III.<ref name="branning" /> El nou sultà es va casar amb una filla de Pervâne (segons una inscripció a Tokat).
El 1273/1274 Parvâne va demanar al khan Abaqa la revocació del governador mongol, Adjäy, germà del khan el que seria el primer indici de la incomoditat del visir amb l'autoritat mongola amb la que fins aleshores s'havia avingut tant be. D'altra banda el naufragi de l'estat seljúcida havia incitat a diversos amirs turcs a marxar de la regió i a emigrar cap Egipte o incitaren el sultà [[mameluc]] [[Bàybars I]] a intervenir contra el domini mongol. Molt probablement, Pervâne mateix estava secretament a l'origen d'aquestes negociacions.<ref name="houtsma-704" /> El 1275, Bàybars va arribar a [[Síria]], però Pervâne el va dissuadir d'entrar a Anatòlia central i el va encaminar cap al [[regne d'Armènia Menor|Regne armeni de Cilícia]]. [[Lleó III d'Armènia Menor|Lleó III o Levon III]] [[rei d'Armènia]] era tanmateix vassall dels [[ilkhànides]]; sabia feia un temps que Bàybars tenia la intenció d'envair el sultanat de Rüm, i en va advertir al seu senyor feudal, el khan Abaqa, diverses vegades, però Abaqa no el va creure i va
A la primavera del 1277, Bàybars va penetrar al sultanat seljúcida. El [[18 d'abril]] va derrotar a l'exèrcit mongol a [[Elbistan]]. Pervâne que manava el contingent seljúcida, va fugir. El seu fill i el seu nét foren fets presoners pels mamelucs. Bàybars va fer una entrada triomfal a [[Cesarea de Capadòcia|Kayseri]] (23 d'abril). Esperava que Pervâne anés a retre-li homenatge, però aquest últim va continuar al costat mongol almenys nominalment, i es va refugiar a [[Tokat]] amb el jove sultà seljúcida.<ref name="houtsma-704" /> L'amir de Karaman es va revoltar altre cop. Bàybars va tornar a [[Síria]] abans de l'arribada dels mongols. Va morir, potser enverinat, a [[Damasc]] aquell mateix any 1277.<ref name="houtsma-589">{{en}} [http://books.google.fr/books?id=p5U3AAAAIAAJ&pg=PA589, Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, op. cit. capítol ''Baibars'', volum II]</ref> A la notícia de la derrota d'Elbistan el khan mongol [[Abaqa]] va marxar a [[Anatòlia]] (juliol de 1277) i va castigar durament a les poblacions musulmanes, i es diu que va fer matar a 200.000 persones. Al mateix temps sospitava de Pervâne, ja que aquest no havia lluitat eficaçment contra els exèrcits mamelucs en el moment de la batalla i no havia previngut als mongols de que Bàybars s'acostava, en un doble joc que també havia irritat a Bàybars. Pervâne va anar al campament mongol a fer homenatge a Abaqa, que al principi va pensar en respectar-lo i se'l va emportar cap a l'est, però davant la insistència de les famílies dels que van morir a la batalla, el khan va fer executar a Pervâne el 2 d'agost de 1277.<ref name="houtsma-704" />
| |||