Sundiata Keïta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Niane es que > Niane és que
m Corregit: van entra en > van entrar en
Línia 49:
Un dia, quan una de les seves germanes estava al mercat de Mema va trobar que un mercader venia productes típics del Manding i els va convidar a conèixer la seva mare. Aquest mercaders en realitat eren enviats de Niane que fent-se passar per mercaders buscaven a Sunjata. Després que aquests expliquessin la situació en la que es trobava Mandé, Sunjata va decidir abandonar tots els poders que havia aconseguit a Mema i tornar al seu país i així li ho va fer saber al rei de Mema que a disgust al final va acceptar deixar-lo marxar així com enterrar a Solomon, que havia traspassat recentment, a Mema. A més li va donar part de l'exèrcit de Mema i li va recomanar demanar ajuda al rei de Wagadu. Aquest va rebre notícies de Sunjata i també li va donar la meitat del seu exèrcit per que anés a enfrontar-se amb Sumaoro Kanté. L'exèrcit avançava cap al Manding i ja tothom sabia i coneixia de Sunjata fins i tot abans d'haver entrar en batalla. Així els rumors van arribar a orelles de Sumaoro Kanté que va enviar el seu fill a bloquejar-los el camí en direcció a Tabon, antics aliats de Nare Magan que s'havien sublevat a Sumaoro i que l'acompanyarien el la guerra. La batalla va ser ràpida i es va decidir en favor de Sunjata que va vèncer quan el fill de Sumaoro, Soso-Bala, va fugir davant la imminent derrota provocant la desbandada de les seves tropes. L'exèrcit de Tabon va arribar acabada la batalla i es va unir al de Sunjata.
 
Soso-Bala va explicar al seu pare quant fort era Sunjata en batalla i Sumaoro indignat per la derrota però temerós del creixent poder de Yata va decidir atacar prop de Tabon on hi tenia tot l'exèrcit reunit. La guerra va tenir lloc a la vall de Negueboria, les tropes de Sunjata es van disposar en formació quadrada i van carregar contra les de Sumaoro. Dels turons van aparèixer més unitats de Sumaoro que pretenien envoltar a l'exèrcit de Sunjata. Als turons també es podia veure a Sumaoro que contemplava la batalla. L'exèrcit de Sunjata va disposar-se ràpidament en forma rectangular, ja que ja havien previst aquell moviment tàctic i van sorprendre a les tropes de Sumaoro que van patir moltes baixes. Llavors Sumaoro, per tal d'infondre moral a les seves unitats van entraentrar en batalla. Sunjata, veient-ho va carregar contra ell. Les fletxes no l'afectaven i la llança no el perforava, abans de la càrrega de Sunjata, en un segon va reaparèixer als turons i va anunciar la retirada. Sunjata va tastar en les seves pròpies carns els poders màgics de bruixot que se l'hi havien atribuït a Sumaoro.
 
Les tropes de Sunjata van fer nit muntant un campament improvisat a la zona, Sunjata no va poder dormir pensant en quins poder tindria Sumaoro Kanté i com podia vèncer-lo. A la matinada van arribar rumors de cap on es dirigia el que quedava de l'exèrcit soso i van decidir emprendre la marxa per per seguir-los. Es van detindre per descansar prop de la ciutat de Kankigné. Quan ja s'havien aposentat va sonar la veu d'alarma, de cop estaven pràcticament rodejats pels sosos. Com van poder van agafar les armes i al final van aconseguir fer fugir als sosos. No va ser una gran victòria però va afectar moralment als sosos. Els homes de Sunjata també van quedar atemorits per la sorpresa de l'atac.