Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la evacuació -> l'evacuació de
m Corregit: va pacta una > va pactar una
Línia 17:
 
=== Treva temporal ===
Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flaminí que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pactapactar una treva de dos mesos. A una reunió al [[golf Malic]] prop de [[Nicea de Bitínia|Nicea]], que va durar tres dies, Filip i Flaminí i els seus aliats van discutir l'afer; la principal petició romana i etòlia era la retirada de totes les guarnicions macedònies de Grècia. Flaminí volia demorar la resposta i va actuar molt políticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de l'evacuació de les posicions que li quedaven a Lòcrida i Fòcida; Flaminí ja havia informat al senat de què calia exigir la retirada de les guarnicions macedònies de Grècia (especialment les més importants a [[Demetries]], [[Calcis]] i [[Corint]]) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exigència també a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flaminí per un període indefinit. Aconseguit el seu objectiu Flaminí va declarar que ja no hi hauria més converses de pau.
 
Filip V llavors es va intentar aliar a [[Nabis]] d'[[Esparta]], que per traïció s'havia apoderat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], el qual va convidar a Flaminí a una conferència en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat romà i hauria de deixar de fer la guerra a la [[Lliga Aquea]], però conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta clàusula). Llavors Flaminí va anar contra Corint on el tirà [[Fílocles]], amic de Nabis, s'esperava que també es passaria al camp romà, però fou en debades. Flaminí va passar per [[Beòcia]] que va haver de renunciar a l'aliança macedònia i unir-se als romans, però la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'exèrcit macedoni. Només els acarnanis van romandre fidels al Regne de Macedònia.