Xerxes I de Pèrsia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'Sciatos -> de Sciatos, i
m Corregit: va concentra a > va concentrar a
Línia 10:
 
==La segona guerra mèdica==
Xerxes va decidir de castigar Atenes pel seu suport a la revolta de [[Jònia]] del 500 aC i la victòria de [[Batalla de Marató|Marató]] ([[490 aC]]). L'expedició fou preparada amb gran cura. Un gran exèrcit es va concentraconcentrar a [[Sardes]]; segons Heròdot l'exèrcit de terra anava dirigit pel mateix Xerxes i el formaven nou-cents mil homes dels quals vuitanta mil eren genets i vint mil conductor indis, libis i àrabs; el primer cos de l'ala esquerra el dirigia Masistes; el segon cos [[Mardoni]]; Smerdomes dirigia el primer cos del centre i Magabizos el segon cos; l'ala dreta tenia com a caps a Gergis (primer cos) i a Tritantecmes (segon cos); la flota anava dirigida pel príncep Aquèmenes, sàtrapa d'Egipte, i disposava de 1207 vaixells de guerra i 3000 de transport, amb 36000 soldats i 250000 tripulants als vaixells de guerra i 150000 tripulants als de transport; Aquèmenes també dirigia el contingent egipci; Prexaspes el contingent fenici; Ariabignes (germanastre de Xerxes) els contingents de Jònia i [[Cària]]; Magabazos els continents de [[Cilícia]], [[Pamfília]], [[Lícia]] i [[Xipre]]. Aquestes xifres són evidentment molt exagerades però probablement Xerxes va mobilitzar més de cent mil homes. L'exèrcit va creuar l'[[Hel·lespont]] a la primavera (es van construir dos ponts) i es va fer un istme artificial a la península del [[Mont Athos]]. Provisions abundants foren emmagatzemades a tota la ruta de Tràcia. Una aliança amb Cartago va impedir a Atenes disposar del ajut de [[Siracusa]] i [[Agrigent]]. Alguns estats grecs van prendre partit per Xerxes, especialment [[Tessàlia]] (la dinastia [[Alevada]]), [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i [[Argos (Argòlida)|Argos]]. Els atenencs i els seus aliats van decidir tancar el pas del [[Tempe]] a Tessàlia per impedir l'avanç persa, que a l'estiu ja eren a [[Regne de Macedònia|Macedònia]]. La força enviada al pas, per via marina, no va poder sostenir la posició, ja que els perses la podien rodejar per un pas de la comarca de Persebos i també podien desembarcar a la seva esquena, i van evacuar Tempe, deixant el control de Tessàlia a Xerxes. Els grecs de [[Perràhbia]], [[Tessàlia|Magnèsia]], [[Dolòpia]], Dòria del Parnasos, [[Ènia]] i Màlia ([[Malis]]) es van sotmetre al gran rei. Els perses van donar un rodeig cap a les muntanyes del [[Olimp (Grècia)|Olimp]] i van entrar a territori grec hostil, originant l'anomenada segona guerra mèdica. Els aliats grecs es van fer fort al pas de les [[Termòpiles]]. Un grup de la flota persa va xocar amb vaixells de l'atenenca a l'illa de Sciatos, i aquestos darrers van fugir i dos dels tres vaixells foren destruïts. Els perses van instal·lar un senyal marítim a una roca anomenada actualment Liptari (entre Sciatos i Cap Sèpia) i un temporal que va durar uns dies va destruir una part de la flota persa (unes 400 naus que foren llançades contra la costa de Magnèsia a Tessàlia) mentre que unes 15 naus que es van introduir per error a les línies gregues foren capturades. 200 naus van intentar bloquejar el canal sud que separa l'illa d'Eubea del continent per al seu moment, impedir la retirada dels grecs, però un desertor de la flota persa, un grec anomenat Esciles d'Escion, va informar als grecs de la maniobra que fou avortada. L'exèrcit persa va fer el seu campament a la plana de Traquínia.
 
===La Batalla de les Termòpiles===