Segunda parte de la crónica general de España: diferència entre les revisions

La '''''Segunda parte de la crónica general de España'''''<ref>El títol complet tal com fou publicat és: '''''Segunda parte de la Corónica general de España y especialmente de Aragón, Cathaluña y Valencia, donde se tratan las cobranças d'estas tierras de poder de moros por los ínclytos reyes de Aragón y condes de Barcelona. Y pónese en particular la conquista de la ciudad y reyno de Valencia y Murcia, con las yslas Mallorca, Menorca, Eviça y las otras, Valéncia 1551, Joan Mei'''''</ref> és una obra històrica escrita per [[Pere Antoni Beuter]] i editada a [[València]] el [[1551]] per [[Joan Mei]]. Malgrat el seu títol, l'obra se centra en la història dels territoris de la Corona d'Aragó. La ''Primera part'' fou escrita originalment en valencià, i traduïda després al castellà. L'èxit de l'edició traduïda de la ''Primera part'' el va portar a publicar la ''Segunda parte'' només en castellà. La principal crítica que va rebre [[Pere Antoni Beuter]], ja en el seu temps, i que fonamentà també el seu èxit comercial, és la d'introduir i acceptar en la seva obra falsificacions que d'altres autors ja havien descartat. Seguint aquesta dinàmica, quan publicà la ''Segunda parte'' va incloure a l'inici de l'obra una "Epístola" on es queixa de les crítiques que havia rebut «''los perrillos que le ladraren''», argumentant que no havien entès el seu treball i adjuntà una llista de les fonts i autors que citava i havia consultat per el·laborarelaborar la seva obra.