Sociologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
La '''sociologia''' és la [[ciència]] general de la [[societat]]<ref>Segons el sociòleg estatunidenc Kingsley Davis.</ref> i, per tant, la més fonamental de les [[ciències socials]]. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics que anomenem, en conjunt, [[modernitat]], i que inclou la creació de l'[[estat liberal]], les revolucions [[Revolució científica|científica]] i [[Revolució industrial|industrial]], el [[Nacionalismes|nacionalisme]], el [[moviment obrer]], el [[colonialisme]] i la [[descolonització]], la [[globalització]], i el [[neoliberalisme]], entre d'altres. Se centra en aspectes com la [[sociologia política|política]], el [[Gènere (sociologia)|gènere]], la [[raça]], [[Sociologia de la ciència|la ciència i la tecnologia]], el crim i la [[Desviació (sociologia)|desviació]], o el [[Treball (economia)|treball]]. És difícil, no obstant, elaborar una definició tècnica de la sociologia ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és una corrent de pensament en constant evolució.
 
Fou constituïda al segle XIX pels anomenats pares de la sociologia: [[Karl Marx]], [[Émile Durkheim]] i [[Max Weber]]. Les seues obres trencaren amb la [[Liberalisme|tradició liberal]] en [[filosofia]] i promulgaren l'estudi [[empirisme|empíric]] de la realitat social.<ref>Giddens, A (2006) 'Capítol 22: El desenvolupament de la teoria sociològica" a ''Sociologia'', Cambridge: Polity
</ref>. Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són '''construccions socials''', és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets. Les principals contribucions al pensament social des del segle XIX han estat vinculades a la sociologia, amb les obres de [[Georg Simmel]], [[Alexis de Tocqueville]], [[Antonio Gramsci]], [[Louis Althusser]], [[Theodor Adorno]], [[Walter Benjamin]], [[Herbert Marceuse]], [[Michel Foucault]], [[Pierre Bourdieu]] i, en l'actualitat, [[Bruno Latour]], [[Donna Haraway]], [[Judith Butler]], [[Anthony Giddens]], [[Zygmunt Bauman]], [[Ulrich Beck]], [[Manuel Castells]] o [[Slavoj Zizek]].
 
== Història==