Simeon Bekbulàtovitx: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Simeó Bekbulatovitx a Simeon Bekbulàtovitx: Transcripció correcta.
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Simeon Bekbulatovich.jpg|thumb|SimeóSimeon BekbulatovichBekbulàtovitx]]
'''SimeóSimeon BekbulatovichBekbulàtovitx''', en rus Симеон Бекбулатович, inicialment Sain Bulat, Саин-Булат (? † [[5 de gener]] de [[1616]]) fou khan Tàrtar de [[Khanat de Kasimov|Kasimov]], successor de [[Shah Ali]], mort sense descendència el 1567, que fou nomenat per [[Ivan IV de Rússia]] com a Gran Príncep de Moscou des de 1575 fins a 1576.
 
Esmentat per primer el 1561 a la crònica de Nikon, coma Sain Bulat, era nebot de la princesa Kochenei, que es va casar amb Ivan el Terrible (Ivan IV).<ref>''Polnoe sobranie russkikh letopisei'' (''P''SRL''''), 13:333.</ref> Com a khan s'esmenta el 1570 pèr l'ambaixador rus a Constantinoble Ivan Novosiltsev;<ref>''Puteshestviia russkikh poslov XVI-XVII vv.'', edited by D. S. Likhachev (Moscow: Akademiia nauk SSSR, 1954), 77. Novosiltsev va sortir de Mosocu el 24 de gener de 1570, i per tant Sain Bulat ja havia de ser khan.</ref> en el mateix escrit s'esmenta al tsarevitx (príncep hereu) Kaibula, governant a Yurief, el príncep Ibak a Rusrojek i els prínceps nogais a RomanovRomànov, i ell mateix a Kasimov. Sain Bulat és esmentat com a fill de Bekbulat, que vivia a Rússia des de 1562 i el qual era fill al seu torn de Boghatyr o Bahadur Sultan, un dels nombrosos fills d'Ahmad Khan (Horda d'Or) i per tant els pares de Sain Bulat i de Shah Ali eren cosins germans.
 
El 1571-1572 va participar en la campanya contra [[Novgorod]] i a l'any següent contra [[Suècia]]. A finals del 1573 va esdevenir cristià i va agafar el nom de SimeóSimeon BekbulatovitxBekbulàtovitx el que implicava la seva abdicació al tron de Kasimov. No se sap quan fou nomenat el seu successor [[Mustafa Ali Khan]], però fou abans de 1577.
 
L'any 1574, durant el període de la Opríchnina, [[Ivan el Terrible ]] deixa [[Moscou]] després d'executar a nombrosos boiars i es retira en el seu palau de Aleksandrov. Durant aquest temps va nomenar SimeóSimeon BekbulatovichBekbulàtovitx com Sobirà de Totes les Rússies vers setembre o octubre de 1575, conservant per a si mateix el títol d'Ivan de Moscou. Les causes d'aquest nomenament no es coneixen amb seguretat. Va governar un any al Kremlim i en aquest temps es va casar amb Anastasia Mstislavskaya, rebesnéta d' [[Ivan III]] (fill del boiar Feodor Mitislavitx) i va participar en la guerra de Livonia com a comandant del regiment principal (''bolshoi polk'') de l'exèrcit de Moscòvia.<ref>''Sinbirskii sbornik'', vol. 1: ''Chast' istoricheskaia'' (Moscou: A. Semen, 1844), 31-35, 39.</ref> Ivan el Terrible va reprendre el seu títol el 1576 i va nomenar SimeóSimeon Senyor de [[Tver]] i [[Toržok]], donant-li com a esposa a una cosina seva. Durant el seu període de govern va participar en la Guerra de Livònia. El 1585 el tsar [[Fedor Ivanovitx]] el va privar del titol de gran príncep de Tver i Torzhok i el va confinar a les seves terres a [[Kushalov]].
 
In 1595, SimeóSimeon fou cegat es diu que perquè es va queixar del vi espanyol que [[Boris Godunov]] li havia enviat pel seu aniversari. Quan Boris fou elegit tsar el 1598, va reclamar el jurament de lleialtat als cortesans i els va prohibir reconèixer SimeóSimeon com a tsar o tenir-hi correspondència. [[Demetri I el Fals]] va fer tonsurar a SimeóSimeon amb encara més motius per protegir el seu tron, l' empresona al Monestir de Kirill-Belozerskij, agafant el nom monàstic d'Esteve ([[3 d'abril]] de [[1606]]). Quan Basili Shuiskii fou elegit tsar va fer traslladar a SimeóSimeon al monestor de Solovki el [[29 de maig]] de [[1606]].
 
El 1612 com a resultat d'un decret del príncep D. M. Pozharskii i amb l'acord de tot el país ([[zemskii sobor]]), Esteve fou retornat al monestir de Kirilo-Belozersk. Sota el tsar Mikhail Fedorovitx va tornar a [[Moscou]] i va residir al monestir de Simonv fins a la seva mort el [[1616]]. Fou enterrat al monestir Simonov prop de la seva dona que havia mort el [[7 de juny]] de [[1607]], després d'haver estat enclaustrada com a monja Alexandra.
Línia 18:
{{histmong2}}
 
{{ORDENA:Bekbulatovitx, SimeoSimeon}}
[[Categoria:Tsars de Rússia]]
[[Categoria:Cristianisme ortodox]]