Alta Ribagorça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 50:
Les geleres baixaren força per les valls, encara que les dues principals no arribaren a confluir. A la vall de la Noguera Ribagorçana la gelera assolí uns 22 km. de llargada, fins prop de [[Vilaller]]. A la vall de la Noguera de Tor arribà fins al nucli de [[Llesp]].
 
Prop el [[Pont de Suert]] el relleu canvia. S'entra ja en el [[Prepirineus]], on un primer nivell de materials força tous ([[gresos]], [[argiles]]) fan que el relleu actual hi sigui més baix, i amb vessants menys abruptes. Aquest sector amb altituds menors és aprofitat pel pas de la carretera que comunica la conca de [[Tremp]] amb l'Alta Ribagorça, passant pel coll de [[Perves]]. Més al sud, al límit de la comarca, hi ha la [[Serra de Sant Gervàs]] ([[Pala del Teller]], 1.887 m), formada per calcàries.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.pallarsjussa.net/coneix-el-pallars/ubicacio |títol=Ubicació |consulta=17/5/2012 |obra= |editor=pallarsjussa.net |data= |llengua= }}</ref>
 
=== Rius ===
Línia 63:
El règim del riu és nival, segons les dades enregistrades en l'estació d'aforament de Caldes de Boí. Hi ha un màxim molt destacat el maig, i un mínim el febrer. El cabal total d'aigua que s'escola pel riu és sis vegades més gran el maig que el febrer.
 
Les aigües d'aquests rius han estat molt aprofitades per a la producció hidroelèctrica i nombrosos estanys han estat represats per a poder embassar més aigua. El cas més destacat és el de l'estany de [[Cavallers]], on una llarga presa tanca la vall, de manera que l'antic estany ha quedat totalment tapat pel nou embassament.<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Vila |nom=Marc-Aureli |títol=Catalunya: Rius I Poblament |url=http://books.google.es/books?id=vrS0Fg_2P2gC&pg=PA69&dq=estany+de+Cavallers+presa&hl=ca&sa=X&ei=_SC3T52EKoLAhAfbvpnvCA&ved=0CFkQ6AEwBw#v=onepage&q=estany%20de%20Cavallers%20presa&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1998 |pàgines=p.69 |isbn=847826874X }}</ref>
 
=== Clima ===
Línia 354:
A partir d'aquest moment succeeix un fet que marcarà molt el paisatge i l'economia de la comarca: les construccions de preses i centrals hidroelèctriques. Al Pallars Jussà passà abans, des de la dècada de [[1920]], però no es notà tant en el conjunt comarcal en ser una comarca més gran i més poblada. En canvi, l'Alta Ribagorça es veu profundament transformada. Aquestes obres no solament donaren feina a qui és a punt d'emigrar, sinó que també feren que molts pagesos es decidissin més fàcilment a deixar el camp i els ramats. Però molts preferiren continuar amb les feines del camp i de cuidar bestiar, o marxar cap a l'àrea barcelonina. I molts llocs de treball en les obres hidroelèctriques foren ocupats per treballadors forasters, cosa que originà una forta immigració.
 
El cens de 1950 dóna una població de 5.296 habitants. El Pont de Suert cens 3.136 habitants. Vilaller passa de 580 el 1940 a 1.101 habitants el 1950. Però aquest augment fou temporal. El cens de [[1960]] registra una població comarcal de 6.4444 habitants, dels quals 4.639 eren del Pont de Suert; el cens de [[1970]] ja mostra una forta immigració, ja que només reporta una població de 4.846 habitants, i el Pont de Suert només 3.056 habitants. Els censos i padrons següents mostren la tendència cap a una disminució, amb 3.626 habitants a la comarca el [[1986]], i 2.448 al Pont de Suert.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Claret Codina |nom=Oriol Antoni |article=Diagnosi comarcal de l'Alta Ribagorça |url=http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1154/1/20987tfc.pdf |llengua= |consulta=24/5/2012 |publicació= |volum= |exemplar= |data=Gener 2003 |pàgines=p.11-12 }}</ref>
 
==Activitats ==
Línia 383:
== Comunicacions ==
[[File:Paisatge de Perves.jpg|thumb|400px|dreta|Paisatge de Perves]]
Les comunicacions no són pas gaire bones per a facilitar les activitats turístiques de la comarca.El Pont de Suert és la cruïlla de les tres carreteres que permeten entrar a la comarca. Seguint la vall de la Noguera Ribagorçana hi ha la carretera que des de [[Lleida]] comunica les terres de la [[Baixa Ribagorça]], en terres d'Aragó, l'Alta Ribagorça i a la Val d'Aran pel [[túnel de Viella]]. Aquesta carretera passa per la vall estreta i engorjada que hi ha entre el congost d'Escales i el Pont de Suert, on, a més, la carretera va estar dificultada amb la construcció del [[pantà d'Escales]], la qual cosa va obligar l'obertura de nombrosos túnels, malgrat que això reportà de passada la millora d'aquesta via. L'altra carretera és la [[N-260]] que uneix l'Alta Ribagorça amb el Pallars Jussà, pel coll de Perves.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.elpontdesuert.com/web.asp?u=municipi_nuclis |títol=Els nuclis del municipi |consulta=25/5/2012 |obra= |editor=Ajuntament del Pont de Suert |data= |llengua= }}</ref>
 
== Demografia ==
Línia 466:
* La Fàbrica, [[el Pont de Suert]]
* Centre del Romànic de la Vall de Boí, [[Erill la Vall]]
* Centre d'Informació de [[Senet]]<ref>{{citar ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 73 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
 
== Vegeu també ==