Diferència entre revisions de la pàgina «Càncer de pròstata»

m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m (Corregit: càncer de próstata > càncer de pròstata)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
A [[Espanya]] té una [[incidència]] d'uns 30 casos nous per cada 100.000 habitants a l'any. S'estima que la incidència i la mortalitat augmentarà un 50% en els pròxims 25 anys. A Espanya, també és el tumor més freqüent en homes (13%) i la tercera causa de mort per tumor en barons majors de 50 anys. La [[taxa de mortalitat]] en barons a Espanya el 1997, ajustada a la població estàndard europea, fou de 23,48 per cent mil pel càncer de pròstata, superada pel càncer de pulmó (69,91) i el [[càncer colorectal]] (25,94).
 
* De tots els barons diagnosticats amb càncer de pròstata, el 97% estan vius alsal cap de cinc anys del diagnòstic, el 79% alsal cap de deu anys, i el 57% alsal cap de quinze anys. Aquestes xifres inclouen tots els estadis i graus del càncer de pròstata, però no tenen en compte els homes que moren per altres causes.
* Almenys el 70% de tots els càncers de pròstata es diagnostiquen quan encara estan localitzats o confinats dins de la pròstata, i almenys el 85% no s'han estès als teixits de voltant de la pròstata ni als ganglis limfàtics. La [[taxa de supervivència]] específica alsal cap de cinc anys de tots aquests barons està molt prop del 100%.
* Només un 6% dels homes diagnosticats amb càncer de pròstata el tenen estès a altres parts distants del cos, i d'aquests només el 34% està viu alsal cap de cinc anys.
 
Degut al fetCom que el càncer de pròstata es produeix normalment en homes grans que sovint tenen altres problemes de [[salut]], la supervivència específica és generalment usada com mètode estàndard per parlar del [[pronòstic]].
 
Malauradament, és impossible obtenir completament les xifres de supervivència. Per obtenir una mesura realista de la supervivència alsal cap de deu anys, és necessari recopilar pacients diagnosticats tretze anys enrere. Calen més de deu anys de seguiment per oferir dades aproximades.
 
Sembla que la taxa de mortalitat per càncer de pròstata ha disminuït als Estats Units, perquè els homes han estat diagnosticats més precoçment. Això significa que els pacients diagnosticats en estadi precoç tenen probablement millor pronòstic que els diagnosticats en estadi avançat.
* '''[[BCL-2]]''': Hi ha molts càncers de pròstata que expressen aquest [[gen]] quan es tornen hormonoresistents o independents dels [[androgen|andrògens]].
* '''[[AMACR]]''': De x-metilacil-CoA racemasa, que desencadena la producció d'una proteïna específica que es troba solament a les cèl·lules cancerígenes, que ajuda a l'organisme a metabolitzar certs àcids grassos.
* '''[[EZH2]]''': Pertany a una família de gens anomenats supressors de la transcripció, que evita que les cèl·lules copiïn i realitzin les instruccions d'altres gens. També pertany a un grup de gens que ajuden a les cèl·lules a recordar la seva funció especifica en dividir-se. És molt més actiu en les cèl·lules d'un agressiu tumor de pròstata que en un càncer localitzat o en teixit prostàtic sa, peli queper això podria ser un marcador que permetés identificar quins pacients es beneficiarien d'una actitud expectant dels quals cal recórrer a un tractament radical com la prostatectomia o la radioteràpia.
* Les investigacions d'aquests gens és encara prematura, i les proves genètiques encara no estan disponibles.
 
L'[[assaig clínic]] ''SELECT'' (Selenium and Vitamin I Cancer Prevention Trial)<ref>[http://www.southernregional.org/selectstudy.asp Assaig select]</ref> és un gran assaig clínic dissenyat per determinar si aquests dos suplements (vitamina I i seleni) poden protegir contra el càncer de pròstata. Aquest estudi es va obrir el 2001 i ha reclutat 32,000 homes. Desafortunadament, els resultats d'aquest estudi no estaran disponibles fins al 2013. Aquest estudi està patrocinat per l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units.<ref>[http://www.cancer.gov/newscenter/SELECTQandA Institut Nacional del Càncer dels Estats Units]</ref>
 
El Prostate Cancer Prevention Trial<ref>[http://www.swogstat.org/PCPThome.htm "Prostate Cancer Prevention Trial"]</ref> és un assaig clínic que ha reclutat més de 18,000 homes de més de 50 anys, per determinar l'efecte protector d'una substància anomenada [[finasterida]], que pot protegir la pròstata de les [[hormona masculina|hormones masculines]], podent reduir el risc de càncer de pròstata. Els [[androgen|andrògens]] són hormones masculines conegudes per promoure el creixement tant normal com cancerós de les cèl·lules prostàtiques, i poden jugar un paper important en el desenvolupament del càncer de pròstata. Aquest estudi<ref>Thompson IM, Goodman PJ, Tangen CM ''et al''. ''The influence of finasteride on the development of prostate cancer.'' N Engl J Med. 2003 Jul 17;349(3):215-24. Epub 2003 Jun 24 PMID 12824459</ref><ref>[http://www.nci.nih.gov/newscenter/pressreleases/PCPTresultsSpanish Resultats del ''"Prostate Cancer Prevention Trial"'']</ref> es va iniciar el 1993 per provar la capacitat de la finasterida de prevenir l'aparició del càncer de pròstata. Els subjectes foren triats a sort entre rebre [[placebo]] o finasterida durant aquest temps. En finalitzar l'estudi, o en qualsevol moment en què existís sospita de càncer, es va realitzar una biòpsia prostàtica. Encara que el nombre de casos de càncer fou menor entre els subjectes que van prendre el fàrmac, no es pot parlar d'èxit. Els tumors, encara que menys freqüents, foren més malignes en els pacients que reberen finasterida. L'objectiu real de la prevenció del càncer no és reduir el nombre de casos sinó millorar la supervivència. No obstant això, el medicament sembla aconseguir un 25% menys de tumors però més agressius. El segon problema és que el fàrmac, en bloquejar les hormones sexuals masculines, produeix problemes d'impotència, disminució del desig sexual i reducció de l'[[ejaculació]]. Per tant, la finasterida aconsegueix que hi hagi menys tumors, però no evita sinó que afavoreix l'aparició dels que realment importen: els agressius que acabenposen ambfi a la vida dels pacients. D'altra banda, els efectes secundaris sobre la sexualitat d'aquests barons, durant un període llarg d'anys, fan que el fàrmac tampoc no sigui recomanable, pel que no es recomana prendre finasterida per prevenir el càncer de pròstata.
 
Sembla que els [[AINE|antiinflamatoris no esteroïdals]], com l'[[aspirina]] i l'[[ibuprofèn]], presos diàriament, s'associen amb una menor incidència de càncer de pròstata en barons de 60 anys o més.<ref>Nelson JE, Harris RE. ''Inverse association of prostate cancer and non-steroidal anti-inflammatory drugs (NSAIDs): results of a case-control study.'' Oncol Rep. 2000 Jan-Feb;7(1):169-70. PMID 10601612</ref>
Des de l'ús relativament freqüent de les proves de detecció precoç (a voltants del 1990), la taxa de mortalitat per càncer de pròstata ha descendit lleugerament. Tanmateix, no ha estat demostrat que aquest resultat hagi estat produït pel garbellat del càncer de pròstata (''screening''). Els estudis són insuficients per demostrar que la detecció precoç del càncer de pròstata mitjançant determinades proves en grans grups d'homes puguin disminuir-ne la taxa de mortalitat. Mentre aquesta informació sigui vigent, el fer o no una prova de detecció precoç del càncer de pròstata depèn de la decisió a la qual arribin entre si els pacients amb els seus metges. Una cosa que cal considerar és l'edat i la salut prèvia del pacient. Si el pacient és jove i desenvolupa un càncer de pròstata, probablement la seva esperança de vida es reduirà si no es detecta precoçment. Si el pacient és gran i amb un estat de salut deteriorat, el càncer de pròstata no és un problema major, car sol ser de lent creixement i possiblement el pacient mori d'altra causa que no sigui el càncer de pròstata.
 
La Societat Americana del Càncer creu que els professionals de la salut haurien d'oferir l'anàlisi de sang de l'antigen prostàtic específic, anomenat comunament PSA (prostate-specific antigen), i tacte rectal anualment des dels 50 anys als barons que tingui una esperança de vida major de 10 anys. Els homes amb alt risc com els afroamericans i els homes que tinguin familiars de primer grau (pare, germans, oncles), diagnosticats de càncer de pròstata a edat primerenca, haurien de fer-se la prova a partir dels 45 anys.
 
Els professionals de la salut haurien de facilitar als seus pacients barons un diàleg obert sobre els beneficis i riscos de realitzar-se les proves anualment. Els pacients haurien de participar activament en aquesta decisió per aprendre sobre el càncer de pròstata i dels pros i contres de la detecció precoç i del tractament del càncer de pròstata.
Alguns [[medicament]]s i preparats d'herbes poden disminuir els nivells sanguinis de PSA. Cal comunicar-ho al metge si s'està prenent [[finasterida]] (Proscar o Propecia). ''[[Serenoa repens]]'', una herba usada per alguns homes per tractar la hiperplàsia benigna de próstata, no sembla interferir en la mesura del PSA.
 
"PC-SPES", una barreja d'herbes, també pot afectar alsels nivells del PSA.
 
Al contrari del que s'ha cregut durant anys, el tacte rectal no altera significativament els nivells del PSA.
Si el nivell de PSA és elevat, és recomanable realitzar una [[biòpsia]] de pròstata per determinar si existeix un càncer de pròstata. Abans de realitzar-la, no obstant això, hi ha alguns tipus nous de proves de PSA que ajuden a decidir si es necessita una biòpsia de pròstata.
 
A molts metges no els agrada realitzar aquestes proves addicionals del PSA. Si el resultat del PSA no és normal, cal valorar el risc de patir un càncer de pròstata i el realitzarfer altres proves.
 
==== Mètodes refinats del PSA ====
* '''Percentatge de PSA lliure:''' El PSA està present a la sang en dues formes principals. Una circula envoltada i unida a proteïnes plasmàtiques i l'altra circula lliure. La prova del percentatge de PSA lliure indica quant PSA circula lliure comparat amb el que està unit a proteïnes. Si el resultat del PSA està entre 4-10 ng/ML (anormal, amb un risc del 25% de tenir un càncer de pròstata), un baix percentatge de PSA lliure (menor del 10%) significa que la probabilitat de tenir un càncer de pròstata és del 50% i que és necessari realitzar una biòpsia. Un recent estudi trobà que si els homes amb resultats de PSA en el límit (4-10 ng/ML) es realitzessin una biòpsia de pròstata, només quan el percentatge de PSA lliure fos menor del 25%, al voltant del 20% de les biòpsies de pròstata serien innecessàries i podrien haver-se evitat. Encara que aquesta prova s'usa àmpliament, no tots els metges estan d'acord que el 25% és el millor valor a usar. Els pacients amb càncer de pròstata tenen menor percentatge de PSA lliure, mentre que els que sofreixen una hiperplàsia benigna de pròstata tenen una major proporció de PSA lliure.
 
* '''Velocitat del PSA:''' Fins i tot quan el valor total del PSA no és alt, un ràpid increment en el temps del valor del PSA, suggereix la presència d'un càncer, i ess'hauria deuriade considerar el realitzarfer una biòpsia. La velocitat del PSA no és una prova distinta que s'hagi de realitzar, és el canvi de valor del PSA a mesura que avança el temps. Aquest mètode pot ser usat si es realitza una prova del PSA cada any. Si augmenta més ràpid de 0,75 *ng/ML a l'any (per exemple, si els valors van de 3 a 3,8 a 4,6 cada vegada en el transcurs de tres anys), es considera alt, i cal considerar una biòpsia de pròstata. Molts metges creuen que, perquè sigui vàlid, la velocitat del PSA s'hauria d'amidar com a mínim durant 18 mesos.
 
* '''Densitat del PSA:''' Una alta densitat del PSA (PSAD) indica una gran probabilitat de càncer. La PSAD s'utilitza en els homes que tenen una pròstata gran. Els metges han de determinar la grandària de la glàndula amb ecografia transrectal i dividir el valor del PSA entre el volum prostàtic. La densitat del PSA pot ser útil, però la prova del percentatge lliure de PSA és més exacta.
L'ús de PSA va augmentar inicialment la prevalença del càncer de pròstata que començà a disminuir des del 1993, i també des de llavors començà una lleu disminució d'una història de vint anys d'augment de la mortalitat.
 
L'American Society of Clinical Oncology recomana que no és necessari que tots els homes majors de 50 anys es realitzin la prova d'antigen prostàtic específic una vegada a l'any, perquè els homes als quals es detecta un nivell de PSA menor d'un nanogram per mil·lilitre no han de tornar a fer-se la prova fins després de cinc anys, perquè hi ha un 98% de possibilitats que l'antigen no augmenti durant aquest temps; els barons que tenen un nivell inicial de PSA entre 1 i 2 nanograms per mil·lilitres, haurien de fer-se-la cada dos anys. Només quan es té un nivell de PSA superior a 2 se suggereix la realització anual de la prova PSA.
 
==== Tacte rectal ====
 
==== Ecografia prostàtica transrectal ====
L'[[ecografia prostàtica transrectal]] s'ha de realitzar quan el tacte rectal és positiu o quan el PSA estigui elevat. Aquest procediment dura només alguns minuts i es realitza ambulatòriament. L'ecografia transrectal és el mètode més usat per guiar una biòpsia de pròstata. Els tumors de pròstata i el teixit prostàtic normal sovint reflecteixen ones de so diferents, apareixen com imatges hipoecoiques allotjades a la perifèria de la glàndula, per això s'utilitza l'ecografia transrectal per guiar l'agulla de biòpsia cap a l'àrea exacta de la pròstata on es localitza el tumor. És una tècnica sensible per diagnosticar el càncer de pròstata, però no té prou especificitat com per a utilitzar-la com a prova de [[detecció selectiva]], pel que l'ecografia transrectal no es recomana de rutina com prova de detecció precoç del càncer de pròstata.
 
L'ecografia realçada amb color Doppler és quatre vegades més adequada per detectar càncer que l'ecografia convencional en escala de grisos. L'avantatge d'aquesta tècnica és que pot detectar àrees de la pròstata que tenen un augment en el subministrament de sang, cosa que es coneix com hipervascularització, que és probable que sigui cancerós i per tant és la millor àrea per obtenir mostres amb una agulla de biòpsia.
Una campanya de detecció precoç de càncer de pròstata podria ser la següent:
 
Caldria realitzar anualment un tacte rectal i una determinació del PSA a tots els barons majors de 50 anys se'ls.{{què}} Podrien sorgir les següents situacions:
 
* Tacte rectal negatiu i PSA menor de 4 ng/ml: Es recomana seguiment anual.
La biòpsia dels nòduls de les àrees sospitoses i de zones a l'atzar permet detectar el càncer en només la meitat dels pacients que presenten la pròstata no endurida. La biòpsia també ajuda a determinar si el càncer és o no multifocal. En més del 30% dels pacients la biòpsia amb agulla no pot descobrir el càncer, calent recórrer a la repetició posterior de les biòpsies.
 
La [[biòpsia]] porper punció amb agulla buida és la tècnica preferida (estàndard) per diagnosticar un càncer de pròstata. Una biòpsia és un procediment en què s'extreu una mostra de teixit i s'examina al [[microscopi]]. L'ecografia transrectal s'utilitza per guiar i inserir una agulla fina i buida a través de la paret del recte en algunes àrees de la [[glàndula prostàtica]]. L'agulla extreu un cilindre de teixit, normalment d'un [[centímetre]] de longitud i de dos mil·límetres d'ample, que s'envia a [[anatomia patològica]] per examinar si existeix càncer.
 
Encara que el procediment sembli dolorós, típicament causa un malestar petit, perquè un petit instrument en forma de pistola insereix i extreu l'agulla en una fracció de segon. A més, també s'anestesia localment a l'àrea a biopsiar. La biòpsia es realitza en uns quinze minuts i se sol realitzar a l'ambulatori.
Si el teixit cancerós presenta semblança al teixit normal prostàtic, s'assigna un grau 1. Si el càncer manca d'aquestes característiques i les cèl·lules s'assemblen molt poc a les cèl·lules normals prostàtiques, es denomina un grau 5. Els graus entre 2 i 4 tenen característiques intermèdies.
 
DegutA alcausa del fet que els càncers de pròstata sovint tenen àrees amb diferents graus, al grau se li assignen dues àrees que representen la majoria del càncer. Aquests dos graus són sumats sempre per obtenir la puntuació Gleason (''Gleason score'') d'entre 2 i 10. Si la puntuació Gleason és molt alta, el més probable és que el càncer creixi i s'estengui molt ràpidament. Les puntuacions de 2 a 4 són sempre classificades com de baix grau, el 5 i 6 són de grau intermedi, i les puntuacions de 7 a 10 es consideren d'alt grau. Aquesta classificació per graus és reproduïble i guarda correlació amb l'evolució de la malaltia i la supervivència del pacient.
 
==== Resultats sospitosos ====
* '''Biòpsia quirúrgica de ganglis limfàtics (linfadenectomia pelviana)''': El cirurgià extreu ganglis limfàtics a través d'una incisió en la part baixa de l'abdomen (laparotomia), igual que en una prostatectomia radical. El patòleg examina els ganglis mentre el pacient està sota els efectes de l'anestèsia per ajudar el cirurgià a decidir si continua amb la prostatectomia radical. Aquest mètode es diu biòpsia extemporània per congelació perquè la mostra de teixit es congela abans de ser tallada en làmines per ser vistes al [[microscopi]]. La biòpsia extemporània per congelació només la fa el cirurgià si sospita que el càncer està estès; per exemple, si el PSA és superior a 20 i la puntuació Gleason és superior a 7. Si la probabilitat que el càncer estigui estès és baixa, molts cirurgians no practiquen la biòpsia extemporània per congelació i envien a examinar els ganglis limfàtics juntament amb la pròstata quan realitzen una prostatectomia radical. Els resultats d'aquest examen estan disponibles normalment entre tres i set dies després de la cirurgia.
 
* '''[[Punció aspirativa amb agulla fina|Punció aspiració amb agulla fina (PAAF)]]''': Sol ser realitzada pels radiòlegs intervencionistes que obtenen una mostra de cèl·lules dels ganglis limfàtics. En aquest procediment, el metge usa les imatges del TAC per guiar-se amb una agulla llarga i fina, que introdueix fins a arribar al gangli limfàtic, i que connecta a una xeringa que obté petites mostres de teixit d'un dels ganglis limfàtics. Abans que s'introdueixi l'agulla, s'anestesia localment la pell del malalt, que pot tornar a casa després, a les poques hores després de la prova. Aquest procediment no es realitza molt sovint.
 
* '''[[Laparoscòpia]] (linfadenectomia laparoscòpica)''': El cirurgià extreu tots els ganglis limfàtics localitzats al voltant de la glàndula prostàtica utilitzant instruments quirúrgics especials manejats a través del laparoscopi i els envia al patòleg. A causa del fet que no es fan grans incisions, molta gent és donada d'alta l'endemà o al cap de dos dies, i en teoria l'operació no deixa cicatrius. Aquest procediment es realitza molt rarament.
El pacient ha de demanar una segona opinió sobre la millor opció de tractament segons quina sigui la seva situació, especialment si hi ha diverses opcions disponibles. El pacient ha de sospesar juntament amb el seu metge i la seva família els beneficis de cadascun dels tractaments i també els possibles efectes secundaris i riscos.
 
DegutA alcausa del fet que el càncer de pròstata pot ser tractat per diferents especialitats (sobretot [[urologia]] i [[oncologia radioteràpica]]), cada especialista tendeix a informar alel pacient que la seva forma de tractament és la millor opció. Per solucionar aquesta subjectivitat tots els casos de càncer de pròstata haurien de passar per un comitè de tumors.
 
Cal ressaltar que el càncer de pròstata és molt diferent a d'altres tipus de càncer, ja que almenys en el 70% dels casos no es necessita tractament. Tanmateix, en l'actualitat no hi ha manera de saber en quins pacients es desenvoluparà la malaltia de manera més agressiva, cosa que faria necessari tractar-la.
 
=== Conducta expectant ===
Si el càncer no provoca cap símptoma, creix molt lentament i és molt petit, confinat en una petita àrea de la pròstata, es pot recomanar mantenir una conducta expectant. En determinades circumstàncies aquesta pot ser la millor opció. Aquest tipus de tractament es reserva generalment a barons majors de 80 anys.
 
Degut alPel fet que el càncer de pròstata sovint creix molt a poc a poc, si el pacient és gran o pateix altres malalties greus no és necessari tractar el càncer de pròstata. Alguns homes elegeixen esperar i veure, perquè no volen patir els efectes secundaris dels tractaments agressius i prefereixen quedar-se com estan.
 
Mantenir una conducta expectant no significa que el pacient no vagi a rebre cap cura mèdica o seguiment. Tot el contrari, el càncer és observat i monitoritzat. Normalment es realitzen determinacions del PSA en sang i tacte rectal cada sis mesos, possiblement amb biòpsia guiada per ecografia transrectal anualment. Si el pacient desenvolupés qualsevol símptoma o el càncer creixés més ràpidament, s'hauria de considerar passar a un tractament actiu.
La prostatectomia radical és la cirurgia que es realitza amb la intenció de guarir el càncer de pròstata. Tradicionalment la cirurgia s'ha realitzat en barons de menys de 70 anys. Es realitza més sovint quan el càncer no ha sobrepassat els límits de la glàndula prostàtica (estadis T1 o T2). En aquesta operació l'uròleg tracta de guarir extirpant la glàndula prostàtica i els teixits del voltant. Hi ha dos tipus principals de prostatectomia radical:
 
* '''Prostatectomia radical retropúbica:''' Aquesta és l'operació realitzada per la majoria dels cirurgians uròlegs. Requereix [[anestèsia]] general o anestèsia epidural o espinal. L'uròleg fa una incisió a la part baixa de l'abdomen, des del melic fins a l'os púbic (laparotomia mitjana suprapúbica o infraumbilical). Alguns uròlegs extirpen alguns ganglis limfàtics del voltant de la pròstata al mateix temps (mostreig ganglionar). Si alguns ganglis estiguessin afectats per cèl·lules canceroses, significaria que el càncer ha sobrepassat la pròstata i no es continuaria l'operació perquè aquesta no seria curativa. Altres uròlegs només extirpen la glàndula prostàtica però no l'exèresi dels ganglis limfàtics. Aquesta decisió depèn del nivell del PSA i de la puntuació Gleason. Si aquests paràmetres fossin elevats, cal extirpar els ganglis limfàtics que envolten la pròstata. L'uròleg també ha de parar esment a dosdues fines "bandeletes" de nervis que envolten per davant la pròstata (paquet vasculonerviòs dels cossos cavernosos del penis). Aquests nervis controlen l'erecció. Si s'extirpessin, el pacient quedaria impotent i per obtenir ereccions requeriria tractament addicional. Si no s'extirpen, es poden obtenir ereccions espontànies. Si s'extirpa un sol nervi, es té la possibilitat de mantenir la potència sexual, però menor que si es conservessin les dues "bandeletes". Si el pacient no presenta disfunció erèctil abans de la cirurgia, l'uròleg tractarà de no seccionar aquests nervis. Tanmateix, si el càncer s'ha estès a aquests nervis, el cirurgià els extirparà.
* '''Prostatectomia radical perineal:''' En aquesta operació, l'uròleg fa una incisió al perineu. Aquest procediment es realitza amb menys freqüència, perquè els nervis de l'erecció no poden identificar-se fàcilment i no poden extirpar-se els ganglis limfàtics. Tanmateix, és una operació de curta durada, amb menor pèrdua de sang, i permet realitzar amb més facilitat l'anastomosi vesicouretral, que pot ser apropiada si el pacient no desitja mantenir la potència sexual o no es requereix l'extirpació de ganglis limfàtics. També es realitza si existeixen altres malalties que dificultarien poder efectuar una cirurgia retropúbica. La cirurgia per via perineal pot ser tan curativa com la cirurgia retropúbica si s'efectua correctament.
 
Existeixen diverses solucions de la incontinència perquè el pacient pugui dur una vida el més normal possible. Una d'elles són els bolquers que es duen sota la roba i que existeixen en diverses mesures, capacitats, de dia, de nit, etc. A l'hora d'elegir un bolquer cal tenir en compte quant absorbeix, el que engreixi, si es pot dur sota la roba, si es pot llençar o és reutilitzable, si és còmode, si es pot caminar amb ell i quants diners costa.
 
També hi ha col·lectors fàl·lics, semblats a un [[preservatiu]], que es col·loquen al penis i estan connectats a un catèter que recull l'orina. Per altres tipus d'incontinència, el sondatge vesical pel propimateix pacient pot ser una opció, ja que és una tècnica fàcil i indolora.
 
El pacient ha de prendre algunes mesures perquè la incontinència no li causi tants problemes, com ara buidar la bufeta abans d'anar-se'n al llit o abans de realitzar un exercici intens, no beure molt líquid (especialment si conté cafeïna o alcohol) i perdre pes, ja que el greix de l'abdomen empeny la bufeta, fent que perdi el control.
Actualment està establerta la radioteràpia externa exclusiva en els càncers de pròstata precoç (T1 i T2) i radioteràpia juntament amb bloqueig androgènic neoadjuvant, concomitant i durant llarg període després de la radioteràpia en estadis avançats (T3). L'inici i la durada de l'hormonoteràpia que s'administra amb la radioteràpia encara no estan completament establerts, però es creu que hauria de començar-se uns tres mesos abans de l'inici de la radioteràpia i perllongar-se durant almenys sis mesos, i en alguns casos fins a tres anys.
 
La radioteràpia externa també es fa servir per calmar el dolor d'ossos quan el càncer s'ha estès sobre ununa àrea específica d'os (radioteràpia pal·liativa).
 
La radioteràpia externa pot tenir efectes secundaris. Durant el tractament, poden aparèixer diarrea, algunes vegades amb sang en la femta, incontinència rectal i irritació intestinal. Ocasionalment, la funció rectal no torna a la seva normalitat una vegada que finalitza la radioteràpia. En un estudi, entre el 10% i el 20% declaraven tenir problemes intestinals, com dolor, coïssor i diarrea, després de finalitzar la radioteràpia. Amb les noves tècniques de conformació en tres dimensions i d'IMRT, es pretén disminuir aquestes complicacions. També poden aparèixer [[poliúria]], [[disúria]] i [[hematúria]]. Els problemes vesicals persisteixen en al voltant d'un terç dels pacients, sent el problema més freqüent la poliúria. Entre el 2% i el 5% dels homes tractats amb radioteràpia externa informen de l'ús de bolquers a llarg termini per la seva [[incontinència urinària]]. La [[impotència]] no es produeix immediatament després de la radioteràpia, però es desenvolupa gradualment a partir d'un any. Entre el 30% i el 60% dels homes es tornen impotents alsal cap de dos anys de finalitzar la radioteràpia. Es produeix de diferent manera a com passa amb la cirurgia, on la [[disfunció erèctil]] es produeix immediatament després de la prostatectomia radical. En un estudi acabat de realitzar en homes impotents després de la radioteràpia per càncer de pròstata es trobà que la meitat dels homes aconseguien ereccions després de l'administració de [[Viagra]].
 
==== Braquiteràpia o radioteràpia interna ====
 
La braquiteràpia pot produir [[impotència]] i [[incontinència urinària]]. Problemes intestinals importants a llarg termini, com un [[tenesme rectal]], [[proctàlgia]] o diarrea, es produeixen en menys del 5% dels pacients. La incontinència urinària severa, és un efecte secundari infreqüent. Tanmateix, la [[poliúria]] pot persistir en un terç dels pacients tractats amb braquiteràpia, possiblement a causa d'una irritació de la [[uretra]]. La impotència després de la braquiteràpia es produeix en entre un 20% i un 40%, però amb menys freqüència que amb la cirurgia o la radioteràpia externa.
* '''Radiofàrmacs (estronci-89 i samari-153):''' L'estronci-89<ref>[http://www.cancerpaintherapy.com/METATECHPAGE.htm Metastron. Descripció del medicament al web del fabricant]</ref> i samari-153<ref>[http://www.quadramet.com/ Quadramet. Descripció del medicament al web del fabricant]</ref> són radiofàrmacs que poden ser fets servir per tractar el dolor d'ossos causat per [[metàstasi]]s del càncer de pròstata. S'injecten per via intravenosa i es dipositen a les àrees dels ossos que contenen càncer. La radiació alliberada elimina cèl·lules cancerígenes i alleuja el dolor causatscausat per les metàstasis òssies. Al voltant del 80% dels pacients amb dolor per metàstasis òssies pel càncer de pròstata es beneficien d'aquest tractament. Si el càncer de pròstata s'ha disseminat per molts ossos, és millor provar amb aquesta tècnica que amb la radioteràpia externa. En alguns casos, es pot fer servir juntament amb radioteràpia externa sobre la metàstasi òssia més dolorosa.
 
=== Criocirugia ===
Els efectes secundaris són similars als de l'orquiectomia bilateral. Quan s'administren per primera vegada els anàlegs de la LHRH s'incrementa la producció de la testosterona breument, abans de la disminució a nivells molt baixos. Aquest "efecte de flamarada" és l'expressió del complex mecanisme d'actuació dels anàlegs de la LHRH. Si el càncer ha metastatitzat en la columna vertebral, pot fins i tot augmentar el seu creixement temporalment, provocant una [[compressió medul·lar]] que produeix dolor i [[paraplegia]]. Per aquest motiu cal associar antiandrògens amb els anàlegs de la LHRH al principi de la seva administració, sobretot si se sospita una probable compressió medul·lar.
 
* '''[[Antiandrogen|Antiandrògens]]:''' Són medicaments que bloquegen l'acció dels andrògens. Fins i tot després d'una orquiectomia bilateral o durant el tractament amb anàlegs de la LHRH, una petita part dels andrògens es produeix a les [[glàndula suprarenal|glàndules suprarenals]]. Són medicaments d'aquest tipus la flutamida (Eulexin) i bicatulamida, que s'administren totscada els diesdia per via oral. Els antiandrògens s'administren normalment en combinació amb l'orquiectomia o amb anàlegs de l'LHRH. Aquesta combinació es denomina bloqueig androgènic complet (BAC) o bloqueig androgènic màxim (BAM). Encara existeixen algunes controvèrsies sobre si l'efectivitat del BAC és superior a la de l'orquiectomia o els anàlegs de l'LHRH per si sols. Si existeix un benefici, és petit. Existeixen diversos estudis recents que comparen l'efectivitat dels antiandrògens sols amb la dels agonistes de l'LHRH. La majoria no troben diferències en les taxes de supervivència, però n'hi ha que troben que els antiandrògens són lleugerament menys efectius.
 
Els efectes secundaris dels antiandrògens són similars als de l'orquiectomia. L'efecte secundari més freqüent és la diarrea, de vegades nàusees, problemes hepàtics i cansament.
* '''Altres medicaments que suprimeixen els andrògens:''' El dietilestilbestrol (DONIS), un medicament químicament relacionat amb les [[estrogen|hormones femenines estrogèniques]], és una important alternativa a l'orquiectomia en els homes amb càncer de pròstata. La disminució màxima de la testosterona en plasma s'aconsegueix amb 3 mg/dia de DONIS. A causa dels seus potencials efectes secundaris com la [[trombosi venosa]] o la [[ginecomàstia]], l'ús del DONIS és desplaçat pels anàlegs de la LHRH i els antiandrògens. El ketoconazol<ref>[http://www.janssen-cilag.es/product/detail.jhtml?itemname=fungarest Fungarest(r). Descripció del medicament al web del fabricant]</ref> és un antimicòtic o antifúngic que bloqueja la producció d'andrògens. El megestrol<ref>[http://www.farmaciasahumada.cl/stores/fasa/html/Mft/producto/p1565.htm Megace. Descripció del medicament al web del fabricant]</ref> és un [[esteroide]] que també pot ser efectiu. Qualsevol d'aquests medicaments pot utilitzar-se si altres tractaments hormonals no són efectius a llarg termini.
 
* '''Supressió androgènica intermitent:''' A causa del fet que la majoria dels càncers de pròstata tractats amb supressió androgènica es tornen resistents al cap de mesos o anys, alguns metges creuen que la supressió androgènica constant no és necessària i per això recomanen un tractament intermitent. Amb aquesta forma de tractament intermitent, la supressió androgènica se suspèn quan el nivell de PSA en la sang deixa de descendir. Si el nivell de PSA torna a augmentar. s'instaura de nou el tractament antiandrogènic. Una altra forma de tractament intermitent consisteix a administrar la supressió androgènica durant un període de temps fix; per exemple administrar-lo durant sis mesos i suspendre'l durant uns altres sis. Actualment estan realitzant-se assajos clínics de tractament hormonal intermitent i encara és aviat per saber si aquest tipus de tractament és millor que el tractament hormonal continu. No obstant això, un avantatge del tractament intermitent per alguns homes és que poden estar lliures d'efectes secundaris com la impotència, les sufocacions i la pèrdua de [[libido]].
 
=== Quimioteràpia ===
* Si els símptomes no s'alleugen amb el tractament estàndard i el càncer continua creixent i estenent-se, la quimioteràpia pot ser una opció. El pacient pot incloure's en un [[assaig clínic]]. El tractament de l'estadi IV inclou tractament pal·liatiu per alleujar els símptomes com el dolor d'ossos.
 
'''Càncer de pròstata recurrent:''' Si el càncer recidiva després de la cirurgia o de la radioteràpia, el següent tractament dependrà dels tractaments efectuats fins a aquest moment. Si el pacient ha estat tractat amb prostatectomia radical, i el càncer reviscola només en ununa àrea petita, es pot optar per la radioteràpia externa. Si el tractament inicial fou la radioteràpia i el càncer reviscola, la prostatectomia radical pot ser una opció en casos seleccionats a causa de l'alt risc de potencials efectes secundaris, pel que el tractament alternatiu serà l'hormonoteràpia de supressió androgènica.
 
'''Càncer de pròstata metastàtic:''' Si el càncer s'ha estès a altres parts del cos, el pacient ha de rebre tractament hormonal antiandrogènic. El dolor d'ossos pot ser tractat amb radioteràpia externa, amb radiofàrmacs i amb bifosfonats. La quimioteràpia i altres tractaments inclosos dins d'un assaig clínic també han de tenir-se en compte.
11.675

modificacions