Ingmar Bergman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''Calígula > com a ''Calígula
m Castellanisme
Línia 72:
Paral·lelament, el municipi de [[Helsingborg]] busca salvar el seu teatre municipal i en proposa la direcció a Ingmar Bergman. El teatre és en un estat llastimós però acceptat. Llavors estava casat amb una jove ballarina i coreògrafa, Else Fischer, que ha donat a llum una nena a finals de l'any 1943. El bebè i la seva mare són atesos de [[tuberculosi]] i Ingmar Bergman encadena posades en escena i guions per fer de cara a les despeses d'hospitalització. El 1945, la ''Svensk Filmindustri'' li encarrega l'adaptació i la realització d'una obra. Ingmar Bergman és entusiasta però ell peca d'orgull i no fa cas de la seva manca d'experiència. El rodatge té lloc a l'estiu en condicions catastròfiques. S'enemista amb el cap operador, més centrat en el documental, amb prou feines pot dominar el seu personal, hi ha mal temps en el moment del rodatge dels exteriors, el laboratori espatlla la pel·lícula i la producció ha de lamentar un accident del treball en una presa a l'estudi.
 
Al llarg de la prova, recull els consells del cineasta [[Victor Sjöström]] i els del seu muntador experimentat, [[Oscar Rosander]] que l'ajuda a posar la pel·lícula en marxa - col·laborarà llavors a totes les pel·lícules d'Ingmar Bergman fins a ''[[Kris]]'', primera pel·lícula realitzada per Ingmar Bergman, el 1946. És la història d'una noia que, després de moltes aventures, finalment, retroba la seva mare i es casa amb el jove que feia molt de temps que estava enamorada d'ella. El tema de la pel·lícula és el xoc entre les generacions i, com escriu Alfonso Moscato <ref name=Moscato> [[#Moscato|Alfonso Moscato]], pàg. 34 </ref> es tracta d '''un xoc que, en l'equilibri de la normalitat, es veu agreujat pel materialisme rampant en la societat de postguerra''.
[[Fitxer:Ingmar Bergman during production of Crisis 1946.jpg|right|thumb|Durant la producció de Kris]]
Ingmar Bergman segueix el seu treball al teatre municipal de Helsingborg i continua escrivint guions per a la ''Svensk Filmindustri''. Munta una de les seves obres, ''Rachel i l'acomodadora de cinema '', que adaptarà més tard per a [[Kvinnors väntan]]. La seva dona que inicialment havia de fer de coreògrafa ha de ser reemplaçada per la seva malaltia. Li recomana una amiga: Ellen Lundström amb la qual té una relació que el porta al divorci. A la tardor de 1946, la jove parella es trasllada a [[Göteborg]] on Ingmar Bergman obté un lloc d'escenògraf al teatre municipal. El director [[Torsten Hammarén]] es converteix en el seu mentor i li ensenya tècniques d'escenificació per a una peça d'[[Albert Camus]], [[Calígula (Camus)|Calígula]], amb l'artista [[Anders Ek]].