Alfons Carles Comín i Ros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 33:
'''Alfons Carles Comín i Ros''' [[Saragossa]] ([[1932]]) - [[Barcelona]] ([[1980]]) fou un enginyer industrial, polític i publicista català. Era fill d'una família [[carlisme|carlista]] aragonesa que s'establí a Barcelona. Sense abandonar mai el seu [[catolicisme]] evolucionà cap a posicions comunistes. El [[1956]] ingressà en el [[Frente de Liberación Popular]], que abandonà el [[1962]], per integrar-se en el [[Front Obrer de Catalunya]] (FOC), que es constituïa en referent català del FLP. El [[1970]] ingressà en l'[[Organización Comunista de España-Bandera Roja]] (OCE-BR), però, abandonà l'OCE-BR per fundar [[Bandera Roja de Catalunya]] ([[1974]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Giralt i Esteve|nom=Olga|títol=Inventari del Fons DPP. Subsèrie Organización Comunista de España (Bandera Roja) (OCE'Br) de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona|data=2006|url=http://www.ub.edu/craipavellorepublica/sites/default/files/OCE_Br_.pdf}}</ref> ), que poc després s'integrà en el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). El [[1973]] creà el moviment [[Cristians pel Socialisme]] juntament amb Joan N García-Nieto, i fou amb aquest darrer les figures senyeres, al si del PCE-PSUC, dels catòlics marxistes (''Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia'', 1977). El [[1980]] fou elegit diputat al [[eleccions al Parlament de Catalunya (1980)|Parlament del Catalunya]] per les llistes barcelonines del PSUC. No va poder prendre possessió de l'escó, atès que morí<ref>[http://elpais.com/diario/1980/07/25/cultura/333324002_850215.html Diari El País: Jordi Solé Tura: "En la muerte de Alfonso Carlos Comín"]</ref>el juliol de 1980 després d'una llarga malaltia.
Gran part de la seua anàlisi sociològica la dedica al poble andalús i, molt especialment, als andalusos establerts a Barcelona d'ençà els anys [[1950]]. Fou director de la revista [[Taula de Canvi(Revista)]] del [[1976]] fins a la seva mort. Els seus hereus polítics han bastit en memòria seua la [[Fundació Alfonso Comín]].
 
==Referències==