Dominància genètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dominant, tot i que > dominant, encara que |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion) |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Autorecessive-CC-cat.svg|thumb|Diagrama que mostra les possibilitats de no quedar afectat pel gen recessiu, de quedar afectat, o de ser portador del mateix.]]
La '''dominància genètica''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]]s) d'un [[gen]] en una localització física particular (''[[locus]]'') d'un [[cromosoma]].<ref name="Pierce">''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. ISBN 1-5725-9160-9</ref> Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[homozigosi|homozigòtic]], si en canvi els dos al·lels són diferents, l'individu és [[heterozigosi|heterozigòtic]]. L'organització genètica d'un organisme, tant pel que fa a un [[locus]] com sobre tots els seus gens col·lectivament es diu [[genotip]]. El genotip d'un organisme l'afecta, directament o indirectament, en la manifestació de trets a nivell molecular, físics i de comportament, en el que individualment o es diu [[fenotip]]. En els '' locus '' de gens heterozigòtics (diferents), els dos al·lels
El concepte de dominància i recessivitat és, en general, relatiu. Pot passar que hi hagi més de dues variants o al·lels d'un gen diferent. En aquest cas, un al·lel podria ser recessiu respecte a un segon al·lel, per a això necessitaria estar en estat d'[[homozigosi]] per a expressar-se, però dominant pel que fa a un tercer al·lel.
| |||