Micel·la: diferència entre les revisions

Fer nota però que l'agregat micel·lar no és elèctricament neutre. La raó d'això rau en les interaccions que entren en joc en la formació dels agregats i de la seva entitat. Tenim les cadenes hidrofòbiques que interactueninteraccionen a través d'interaccions de curta distància, i per això si interactueninteraccionen s’han de trobar molt a prop. D’altra banda, tenim les parts polaritzades, que interactueninteraccionen a través de la [[llei de Coulomb]], interaccions a llarga distància. Quan es forma la micel·la els extrems tendeixen a rebutjar-se entre si, de manera que hi hagi una distorsió a l’hora de tancar els grups dels extrems. Si imaginem els grups terminals completament neutres, aquests es troben en una condició que desafavoreix la formació de micel·les, ja que no hi ha una part carregada que pugui interaccionar amb l'aigua, i d’aquí es dedueix que el tensioactiu, amb la seva cadena hidrofòbica, [[flocula]]. Això explica, per exemple, per què la capacitat detergent d'un tensioactiu depèn de la concentració d'ions en la dissolució (especialment de l’ió carbonat pels tensioactius catiònics). La porció d’ions no associats a l’agregat micel·lar (és a dir, aquells de la capa de Gouy-Chapman) depèn del volum d’[[estèrics]] en els grups terminals (els que es troben a prop de la part carregada).