Forces de dispersió de London: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion)
Línia 5:
Aquesta interacció fou estudiada per primera vegada pels físics alemanys [[Robert Karl Eisenschitz]], del [[Kaiser Wilhelm Institute für Physik]] de Berlín, i [[Fritz London]], de la [[Universitat de Berlín]], el 1930, en un article sobre els gasos nobles<ref>{{Cita publicació |nom=R |cognom=Eisenschitz |nom2=F |cognom2=London |enllaçautor2=Fritz London |títol=Über das Verhältnis der van der Waalsschen Kräfte zu den homöopolaren Bindungskräften |url=http://www.springerlink.com/content/r7q28m356l722151/ |publicació=Zeitschrift für Physik A Hadrons and Nuclei |volum=60 |pàgines=491–527 |llengua=alemany |data=1930 |doi=10.1007/BF01341258}}</ref> el qual tractament era molt formal i complet. London realitzà, després, tractaments més simples i aplicats.<ref>{{Cita publicació |nom=F |cognom=London |enllaçautor=Fritz London |títol=Zur Theorie und Systematik der Molekularkräfte |url=http://www.springerlink.com/content/rx775241231700w0/ |publicació=Zeitschrift für Physik A Hadrons and Nuclei |volum=63 |exemplar=3-4 |pàgines=245-279 |llengua=alemany |data=1930 |doi=10.1007/BF01421741}}</ref><ref>{{Cita publicació |nom=F |cognom=London |enllaçautor=Fritz London |títol=Über einige Eigenschaften und Anwendungen der Molekularkräften |url= |publicació=Zeitschrift für Physikalische Chemie |volum=B11 |exemplar= |pàgines=222-251 |llengua=alemany |data=1930 |doi=}}</ref><ref>{{Cita publicació |nom=F |cognom=London |enllaçautor=Fritz London |títol=The general theory of molecular forces |url=http://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/1937/tf/tf937330008b |publicació=Transactions of the Faraday Society |volum=33 |exemplar=0 |pàgines=8b-26 |llengua= |data=1937 |doi=10.1039/TF937330008B }}</ref>
 
Les forces de London s'originen en [[molècules]] no polars a causa que la densitat electrònica es mou al voltant de la molècula d'una manera probabilística segons la [[mecànica quàntica]]. Hi ha una gran probablidad que la densitat electrònica no estigui distribuïda homogèniament en una molècula apolar. Quan els [[electrons]] estan desigualment distribuïts, existeix un dipol instantani. Aquest interactuaràinteraccionarà amb altres dipols propers o induirà a les molècules veïnes dipols. La densitat electrònica en una molècula pot ser redistribuïda per la proximitat d'un altre dipol. Els electrons s'acumularan en el costat de la molècula propera al pol positiu del dipol instantani i s'allunyaran del pol negatiu. S'haurà format un dipol induït.
 
En el buit, les forces de London són més febles que altres forces intermoleculars tals com les [[enllaç iònic|interaccions iòniques]], l'[[enllaç d'hidrogen]], o les [[interacció dipol-dipol|interaccions permanents dipol-dipol]]. Aquest fenomen és l'única força intermolecular atractiva entre àtoms neutres com els [[gasos nobles]], i és la principal força atractiva entre molècules no polars, com el dinitrogen, N<sub>2</sub>, o el metà, CH<sub>4</sub>. Sense les forces de London, no hi hauria forces atractives entre els àtoms d'un gas noble, i no podrien existir en la forma líquida.