Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

4 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion)
m (moc secció on toca)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion))
Els patrons mundials de diversitat biològica són complexos. Aquesta biocomplexitat condiciona la interacció que esdevé en els processos ecològics.<ref name="Levin00">{{ref-publicació |cognom = Levin |nom = S. A. |article = Multiple scales and the maintenance of biodiversity |publicació = Ecosystems |volum = 3 |exemplar = 6 |pàgines = 498–506 |any = 2000 |doi = 10.1007/s100210000044 }}</ref> La complexitat ecològica és, almenys, de sis tipus diferents, en relació a: espai, temps, estructura, procés, comportament i geometria."<ref name="Loehle04">{{ref-publicació |cognom = Loehle |nom = C. |article = Challenges of ecological complexity |publicació = Ecological complexity |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines =3–6 |any = 2004 |doi = 10.1016/j.ecocom.2003.09.001 }}</ref>{{rp|3}} Hi ha diferents opinions sobre el que constitueix la complexitat. Una perspectiva és que la complexitat en les ciències de la vida pot ser entesa com a sistemes emergents auto-organitzats amb múltiples resultats possibles i que està dirigida per accidents produïts a l'atzar al llarg de la història.<ref name="Holling01">{{ref-publicació |cognom = Holling |nom = C. S.|article = Understanding the Complexity of Economic, Ecological, and Social Systems|publicació = Ecosystems |volum = 4 |exemplar = 5 |pàgines =390–405 |any = 2004 |doi = 10.1007/s10021-001-0101-5 }}</ref> Els patrons de petita escala no necessàriament expliquen els fenòmens a gran escala, afirmació que estaria d'acord amb l'expressió «la suma és major que les parts".<ref name="Schneider01">{{ref-publicació |cognom = Schneider |nom = D. D. |article = The Rise of the Concept of Scale in Ecology |publicació = BioScience |volum = 51 |exemplar = 7 |pàgines = 545–553 |any = 2001 |url = http://www.mun.ca/biology/dschneider/Publications/2001DCS_AIBS_RiseOfScale.pdf |consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1641/0006-3568(2001)051[0545:TROTCO]2.0.CO;2 }}</ref><ref name="Molnar04">{{ref-publicació |cognom = Molnar |nom = J. |cognom2 = Marvier |nom2 = M. |cognom3 = Kareiva |nom3 = P. |article = The sum is greater than the parts |publicació = Conservation Biology |volum = 18 |exemplar = 6 |pàgines = 1670–1671 |any = 2004 |url = http://www.environmental-expert.com/Files%5C8392%5Carticles%5C9961%5CTheSumIsGreaterthantheParts.pdf|doi = 10.1111/j.1523-1739.2004.00l07.x}}</ref> Els especialistes han identificat [[propietats emergents]] i fenòmens d'auto-organització que actuen amb diferents graus d'influència sobre el medi ambient, que van des del nivell molecular al planetari, i que requereixen diferents explicacions científiques.<ref name="Odum1977">{{ref-publicació | cognom = Odum| nom = E. P.|article = The emergence of ecology as a new integrative discipline|publicació = Science|volum = 195|exemplar = 4284|pàgines = 1289–1293|any = 1977|doi = 10.1126/science.195.4284.1289|pmid = 17738398}}</ref><ref name="Lovelock03">{{ref-publicació | cognom = Lovelock|nom = J.|article = The living Earth|any = 2003| publicació = Nature|volum = 426|pàgines = 769–770|doi = 10.1038/426769a|pmid = 14685210|exemplar = 6968}}</ref> Els estudis ecològics a llarg termini proporcionen proves importants que permeten comprendre millor la complexitat dels ecosistemes de períodes temporals llargs i amb grans escales espacials. L'International Long Term Ecological Network (Organisme Internacional de la Xarxa Ecològica)<ref name="urlWelcome to ILTER — ILTER">{{cite web |url=http://www.ilternet.edu/ |title=Welcome to ILTER — ILTER |publisher=International Long Term Ecological Research |accessdate = 2010-03-16}}</ref> gestiona i intercanvia informació científica, a llarg termini, entre centres de recerca. L'experiment més destacat és el ''Park Grass Experiment'' ([[Hertfordshire]], [[Anglaterra]]), una recerca que es va iniciar l'any [[1856]].<ref name="Siverton06">{{ref-publicació |cognom = Silverton |nom = J. |cognom2 = Poulton |nom2 = P. |cognom3 = Johnston |nom3 = E. |coautors=et al|article = The Park Grass Experiment 1856–2006: its contribution to ecology |publicació = Journal of Ecology |volum = 94 |exemplar = 4|pàgines = 801–814 |any = 2006 |url = http://www.demonsineden.com/Site/Research_publications_files/Silvertown%20et%20al.%202006.pdf |doi = 10.1111/j.1365-2745.2006.01145.x }}</ref> Un altre exemple és l'estudi de Hubbard Brook, a les White Mountains, a [[Nou Hampshire]], en funcionament des de 1960.<ref>{{cite web |url=http://www.hubbardbrook.org/ |title=Hubbard Brook Ecosystem Study Front Page |work= |accessdate = 2010-03-16}}</ref>
 
Per estructurar l'estudi de l'ecologia en un marc clar, s'organitza el món biològic en un entramat jeràrquic que va des del nivell genètic ([[gen]]s), a les [[cèl·lules]], els teixits, els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]], els organismes, les espècies i així fins al nivell de la biosfera.<ref name="Nachtomy01">{{ref-publicació |cognom = Nachtomy |nom = Ohad |cognom2 = Shavit |nom2 = Ayelet |cognom3 = Smith |nom3 = Justin |article = Leibnizian organisms, nested individuals, and units of selection |publicació = Theory in Biosciences |volum = 121 |exemplar = 2 |any = 2002 |doi = 10.1007/s12064-002-0020-9 |pàgina = 205 }}</ref> Els ecosistemes són el centre de les investigacions al voltant fonamentalment dels tres nivells bàsics, que són els organismes, les poblacions i les comunitats. Els ecòlegs estudien els ecosistemes a partir d'una mostra d'individus que són representatius d'una població. Els ecosistemes estan formats per comunitats que interactueninteraccionen entre si i amb el medi ambient. En ecologia, les comunitats es creen per la interacció de poblacions de diferents espècies que convieuen en una àrea.<ref name="Begon06">{{ref-llibre |cognom = Begon |nom = M. |cognom2 = Townsend |nom2 = C. R. |cognom3 = Harper |nom3 = J. L. |títol = Ecology: from individuals to ecosystems |lloc = Oxford, UK |editorial = Blackwell Publishing |any = 2006 |edició = 4th |url = http://books.google.cat/?id=Lsf1lkYKoHEC&printsec=frontcover|isbn = 978-1-4051-1117-1 }}</ref><ref name="Zak08">{{ref-publicació |cognom = Zak |nom = K. M. |cognom2 = Munson |nom2 = B. H. |article = An exploratory study of elementary preservice teachers’ understanding of ecology using concept maps |publicació = The Journal of Environmental Education |volum = 39 |exemplar = 3 |pàgines = 32–46 |any = 2008 |url = http://www.duluth.umn.edu/~kgilbert/ened5560-1/Readings/SciEd-JEESpring2008-ZakMunsonArticleUpdated.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.3200/JOEE.39.3.32-46 }}</ref>
 
La [[biodiversitat]], un terme que és una abreviatura de diversitat biològica, descriu totes les varietats de la vida, des dels gens als ecosistemes i abasta tots els nivells d'organització biològica. Hi ha molts tipus d'índex, de mesures que representen la biodiversitat.<ref name="Scholes08">{{ref-publicació |cognom = Scholes |nom = R. J. |cognom2 = Mace |nom2 = G. M. |cognom3 = Turner |nom3 = W. |coautors=et al|article = Toward a global biodiversity observing system |publicació = Science |volum = 321 |exemplar = 5892 |pàgines = 1044–1045 |any = 2008 |url = http://www.earthobservations.com/documents/committees/uic/200809_8thUIC/07b-Health0Montira-Pongsiri-BON-Article-in-Science.pdf |doi = 10.1126/science.1162055 |pmid = 18719268 }}</ref> La biodiversitat inclou la diversitat d'espècies, d'ecosistemes, la diversitat genètica i la complexitat de processos que operen en i entre aquests nivells respectius.<ref name="Scholes08" /><ref name="Wilson00">{{ref-publicació |cognom = Wilson |nom = E. O. |article = A Global Biodiversity Map|pmid=11041790|publicació = Science |volum = 289 |exemplar = 5488 |pàgina = 2279 |any = 2000 |pmid = 11041790}}</ref><ref name="Purvis00">{{ref-publicació |cognom = Purvis |nom = A. |cognom2 = Hector |nom2 = A. |article = Getting the measure of biodiversity |publicació = Nature |volum = 405 |exemplar = 6783 |pàgines = 212–218 |any = 2000 |url = http://www.botanischergarten.ch/BiodivVorles-2005WS/Nature-Insight-Biodiversity-2000.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1038/35012221 |pmid = 10821281}}</ref> La diversitat biològica té un paper important en la salut ecològica tant com ho és per a la salut humana.<ref name="Ostfeld09">{{ref-publicació |cognom = Ostfeld |nom = R. S. |article = Biodiversity loss and the rise of zoonotic pathogens |publicació = Clinical Microbiology and Infection|volum = 15|exemplar = s1 |pàgines = 40–43 |any = 2009 |url = http://www.ecostudies.org/reprints/Ostfeld_2009_Clin_Microbiol_Inf.pdf |doi = 10.1111/j.1469-0691.2008.02691.x |pmid = 19220353}}</ref><ref name="Tierney09">{{ref-publicació |cognom = Tierney |nom = G. L. |cognom2 = Faber-Langendoen |nom2 = D. |cognom3 = Mitchell |nom3 = B. R. |coautors=et al|article = Monitoring and evaluating the ecological integrity of forest ecosystems |publicació = Frontiers in Ecology and the Environment |volum = 7 |exemplar = 6 |pàgines = 308–316 |any = 2009 |url = http://www.uvm.edu/~bmitchel/Publications/Tierney_Forest_monitoring.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1890/070176}}</ref> Prevenir o donar prioritat a les espècies en perill d'extinció és una forma de preservar la biodiversitat; les prioritats de conservació i tècniques de gestió requereixen diferents enfocaments per fer front a cada situació. L'estudi de les poblacions i la migració d'espècies, per exemple, són indicadors més sensibles de l'estat dels ecosistemes que són el [[capital natural]], base del benestar de la humanitat.<ref name="Wilcove08">{{ref-publicació |cognom = Wilcove |nom = D. S. |cognom2 = Wikelski |nom2 = M. |article = Going, going, gone: is animal migration disappearing |publicació = PLoS Biol |volum = 6 |exemplar = 7 |pàgines = e188 |any = 2008|doi = 10.1371/journal.pbio.0060188 |pmid = 18666834 |pmc = 2486312}}</ref><ref name="Svennin08">{{ref-publicació |cognom = Svenning |nom = Jens-Christian |cognom2 = Condi |nom2 = R. |article = Biodiversity in a warmer world |publicació = Science |volum = 322 |exemplar = 5899 |pàgines = 206–207 |any = 2008 |doi = 10.1126/science.1164542 |pmid = 18845738 }}</ref><ref name="Ceballos02">{{ref-publicació | cognom = Ceballos|nom = G.|cognom2 = Ehrlich|nom2 = P. R.|article = Mammal Population Losses and the Extinction Crisis|publicació = Science|volum = 296|exemplar = 5569|pàgines = 904–907|any = 2002|url = http://epswww.unm.edu/facstaff/gmeyer/envsc330/CeballosEhrlichmammalextinct2002.pdf|consulta = 2010-03-16|doi = 10.1126/science.1069349|pmid = 11988573}}</ref><ref name="Palumbi09">{{ref-publicació | cognom = Palumbi|nom = S. R.|cognom2 = Sandifer|nom2 = P. A.|cognom3 = Allan|nom3 = J. D.|coautors=et al|article = Managing for ocean biodiversity to sustain marine ecosystem services|publicació = Frontiers in Ecology and the Environment|volum = 7|exemplar = 4|pàgines = 204–211|any = 2009|url = http://research.usm.maine.edu/gulfofmaine-census/wp-content/docs/Palumbi-et-al-2009_Managing-for-ocean-biodiversity.pdf|doi = 10.1890/070135}}</ref>
== Poblacions ==
 
La població és la unitat d'anàlisi en ecologia de poblacions. Una població composta d'individus de la mateixa espècie que viuen, interactueninteraccionen i migren a través d'aquest nínxol i l'hàbitat. Una llei fonamental de l'ecologia de poblacions és el model de creixement maltusià.<ref name="Turchin01">{{ref-publicació |cognom = Turchin |nom = P. |article = Does Population Ecology Have General Laws? |publicació = Oikos |volum = 94 |exemplar = 1 |pàgines = 17–26 |any = 2001 |doi = 10.1034/j.1600-0706.2001.11310.x }}</ref> Aquesta llei estableix que:
{{Cita|... Una població creixerà (o disminució) de forma exponencial mentre el medi ambient que experimenten tots els individus de la població es manté constant.<ref name="Turchin01" />{{Rp|18}}}}
 
223.351

modificacions