Diferència entre revisions de la pàgina «Anticòs»

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion)
m (La forma correcta és 'interaccionar'.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion))
Per combatre els agents patògens que es repliquen a l'exterior de les cèl·lules, els anticossos s'uneixen als patògens per assemblar-los, provocant-ne l'aglutinació. Com que cada anticòs té almenys dos [[paràtop]]s, es poden unir a més d'un antigen acoblant-se als epítops idèntics presentats a la superfície d'aquests antígens. Revestint el patogen, els anticossos estimulen les funcions efectores contra ell en les cèl·lules que reconeixen la regió Fc.<ref name=Pier/>
 
Les cèl·lules que reconeixen els agents patògens revestits tenen receptors del Fc que, com ho indica el seu nom, interactueninteraccionen amb la regió Fc dels anticossos IgA, IgG i IgE. La unió d'un anticòs particular amb el receptor Fc d'una determinada cèl·lula desencadena en ella una funció efectora: els fagòcits duen a terme la [[fagocitosi]], els [[mastòcits]] i els [[neutròfils]] produeixen la desgranulació, i les [[cèl·lules NK]] alliberen [[citocines]] i molècules [[citotoxicitat|citotòxiques]] que finalment destruiran el microbi invasor. Els receptor Fc són específics a l'isotip, cosa que dóna una major flexibilitat al sistema immunitari, afectant només el mecanisme immunitari adequat per cada patogen diferent.<ref name=Janeway5/>
 
[[Fitxer:IgM white background.png|thumb|left|Les [[IgM]] secretades pels [[mamífers]] tenen cinc unitats Ig. Cadascuna d'elles (amb el número 1) té dues regions FaB d'unió a l'[[epítop]], de manera que cada IgM es pot unir amb fins a 10 epítops.]]
223.351

modificacions