Lli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ultim -> últim també |
mCap resum de modificació |
||
Línia 14:
| binomial_authority = [[Carl von Linné|Linnaeus]].
}}
'''Lli''' (''Linum usitatissimum''), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del [[grec antic|grec]] λίνον per indicar "''fil''" i del llatí ''linium'' és una planta [[herbàcia]] de la família de les [[linàcies]], dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la [[Fibra vegetal|fibra]] en tèxtil o per obtenir oli. Tot i que és popularment coneguda pel teixit que se n'extreu, té característiques medicinals molt importants.
Linha 22 ⟶ 21:
== Ecologia ==
El ''Linum usitatissimum'' habita en sols silicis secs i rics en residus orgànics.
[[Fitxer:perennial flax or linum perenne.jpg|thumb
== Usos ==
Segons les varietats, es fa servir per a fibra o per fer oli de la llavor ([[oli de llinosa]]). Per a treure la fibra des de les parts llenyoses anomenades ''riscla'', les plantes havien d'enriuar-se en aigua corrent abans d'esgramar-se. La riscla pot utilitzar-se per
▲Per a treure la fibra des de les parts llenyoses anomenades ''riscla'', les plantes havien d'enriuar-se en aigua corrent abans d'esgramar-se. La riscla pot utilitzar-se per a fer a fer panys que sereixen a la indústria del moble i la construcció. Certs rius com el [[Leie]] i el [[Mandel]] tenien una qualitat d'aigua molt idònia per a l'enriuatge i van atreure la indústria del tèxtil als seus marges. Avui, les tècniques van industrialitzar-se i l'enriuatge es fa fora dels rius.
== Acció farmacològica ==
Se li atribueixen propietats laxants i demulcents, ja que el [[mucílag]], en contacte amb aigua forma un gel viscós que incrementa el volum dels excrements i els fa més tous, a més de promoure el moviment peristàltic.
També és un bon mucolític i antioxidant. Actualment s'estan fent estudis per tal de demostar les propietats antitumorals de la planta. També pot disminuir el nivell de c-LDL i [[colesterol]] per efecte dels mucílags i àcids grassos instaurats, que disminueixen l'absorció intestinal del colesterol. No està controlada l'acció sobre els [[triglicèrids]].{{CC}}
[[Fitxer:Grand-Reng JPG01.jpg|thumb|left|270px|Pellavapeltoa keväällä Belgiassa]] Té molta importància en els beneficis digestius per la gran aportació de fibra dietètica, soluble i insoluble: regulació del sistema digestiu, ja que ajuda al moviment intestinal, disminució del [[colesterol]] dolent en sang (ajuda al sistema cardiovascular), que com a conseqüència redueix el risc de contraure malalties cardiovasculars, ajuda en la formació de les membranes cel·lulars (gràcies a l'omega-3), disminució de la viscositat de la [[sang]] que afavoreix la circulació sanguínia i disminució del risc de [[càncer de mama]] i del [[càncer de pròstata]] (els lignans tenen antioxidants que fan de [[hormones]] sense els efectes contraproduents d'aquestes).▼
▲[[Fitxer:Grand-Reng JPG01.jpg|thumb|left
'''Principis actius:''' ▼
El ''Linum usitatissimum'' conté diversos components que fa que sigui una planta molt activa. Per una part conté mucílags, que és una fibra soluble de naturalesa viscosa, produïts per les llavors. També presenta àcids importants com l'àcid clorogènic, oleic, linoleic, α- linoleic, palmíti. Per altra banda té glucòsids de tipus cianogenètics, la Linamarina i la Loloaustalina.Proteïnes
Per últim també conté Fibra en forma d'omega 3, omega 6 i omega 9.
S'utilitza per tractar el [[restrenyiment]], tot i que és més lenta que altres plantes laxants no irrita l'epiteli intestinal, i per tractar irritacions del aparell digestiu. També és utilitzada per eliminar les secrecions de l'aparell respiratori durant els refredats.
Gràcies a la gran quantitat d'àcids grassos que conté, també s'utilitza per a reduir el colesterol i per tant reduir el risc d'[[angina de pit]]. Pel que fa a la part externa, s'utilitzen les propietats [[demulcents]] per a suavitzar superfícies i curar irritacions (cremades, cops, llagues...)▼
▲Gràcies a la gran quantitat d'àcids grassos que conté, també s'utilitza per a reduir el colesterol i per tant reduir el risc d'[[angina de pit]].
No és recomanable ingerir grans quantitats de la planta, i cal que aquesta hagi
La inamarina, per acció de l'enzim llinosa produeix glucòcids cianogenètics (compost cianhídric amb sucres), molt tòxics. És tòxica si s'ingereix una gran quantitat de la planta, a causa de la ingesta d'aquests gucòcids, però no està demostrat. Tòxic per les aus, i en porcí i boví en grans quantitats.▼
▲En preparats medicinals casolans no s'han d'ingerir quan hi ha problemes d'esòfag, investí i [[pílor]], ja que pot retardar d'absorció d'altres medicaments (insulina, per exemple). És tòxica si no s'eliminen els enzims que alliberen l'àcid cianhídric, tòxic pel cos. La inamarina, per acció de l'enzim llinosa produeix glucòcids cianogenètics (compost cianhídric amb sucres), molt tòxics. És tòxica si s'ingereix una gran quantitat de la planta, a causa de la ingesta d'aquests gucòcids, però no està demostrat. Tòxic per les aus, i en porcí i boví en grans quantitats. Els símptomes principals per intoxicació són l'[[halitosi]], marejos, asfixia i vòmits. En casos més greus, es dóna una augment del ritme cardíac, parada respiratòria i la mort.
== Cultiu i indústria ==▼
▲== Cultiu i indústria ==
[[Fitxer:BreakingFlax.jpeg|thumb
De la tija del lli s'obté fil del qual es fan teixits. El fil de lli s'obté deixant descompondre la planta per tal que se separin les fibres i després de diversos processos obtenim el fil amb el qual es fa un teixit semblant al cotó però més fi, més fresc i absorbent i més fort. Val a dir que el lli va tenir molta importància a l'imperi Egipci ja que les mòmies s'enrotllaven amb aquest teixit en enterrar-les. Actualment, però, el descobriment de les fibres sintètiques i el predomini del cultiu de cotó han fet que el lli sigui un teixit poc utilitzat per la confecció de roba.
Pel que fa al cultiu, depenen de la latitud on es troba, es cultiva a diferents èpoques. A Europa se sembra a la primavera, i a Sud Amèrica i països on l'hivern és benigne se sembra durant la tardor. Al ser una planta que necessita abundants nutrients per a créixer, el cultiu s'ha de fer cada
== Enllaços externs ==
| |||