Mequinensa: diferència entre les revisions

El nom prové de [[Miknasa (tribu)|Miknasa]], tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com ''Miquinencia'' i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».<ref>{{citar ref-publicació |cognom=Moret |nom=Hèctor |article=Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa |url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/10moret.pdf |consulta= 18 gener 2013|publicació=Archivo de Filología Aragonesa |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=L |data=1994 |pàgines= |issn= }}</ref>

Els recursos econòmics són la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'està estenent des de fa anys (préssec, cireres...) en una terra de secà (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat gràcies al riu i al pantà, que va ésser construït l'any 1957 i és encara avui dia un dels més grans de tota la conca de l'Ebre amb una capacitat de 1.530 milions de metres cúbics. Els turistes vénen a pescar el famós [[silur]] i en alguns casos a establir-s'hi en segona residència.<ref name="Sapiens">{{Citar ref-publicació | cognom= Sàez| nom = Anna| article = La Mequinensa de Moncada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 74| data = desembre 2008 | pàgines = p. 64 |issn = 1695-2014}}</ref>