Irlanda celta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[tanistry > com a [[tanistry
m Corregit: un àrea > una àrea
Línia 128:
Enrique li va cedir la seva part d'Irlanda a [[Joan I d'Anglaterra|el seu fill]] en 1185, obsequiant-lo amb el títol de [[Senyor d'Irlanda]]. Est va mantenir el nou títol, però el Regne d'Anglaterra i el Senyoriu d'Irlanda van constituir territoris legal i personalment separats. De tota formes, quan [[Joan I d'Anglaterra|Joan]] inesperadament va succeir al seu germà com a rei d'Anglaterra en 1199, el [[Senyoriu d'Irlanda]] va perdre bona part del seu territori en la seva unió personal amb el [[Regne d'Anglaterra]].
 
En [[1261]], la debilitat del senyoriu anglonormand es va posar de manifest després d'una sèrie de derrotes militars. En aquesta situació caòtica, els senyors locals irlandesos reconquistaren grans extensions de terra. La [[Guerres Bruce d'Irlanda|invasió]] de [[Edward Bruce]] en el 1315-18 sumada a la [[Gran Fam de 1315-1317|Gran Fam]] d'aquests anys va afeblir l'economia normanda. La [[Pesta Negra]] va arribar a Irlanda en 1348. Atès que molts dels ciutadans anglesos i normands d'Irlanda habitaven a les ciutats, la plaga els va afectar més a ells que als nadius irlandesos, que vivien en assentaments rurals. Després que hagués passat, la llengua gaèlica i els costums irlandesos van tornar a dominar el país. El terreny controlat pels anglesos es va reduir fins a la Palissada, ununa àrea fortificada al voltant de Dublín. Fora de la Palissada, els senyors hiberno-normands es casaven amb famílies gaèliques, adoptaven la cultura irlandesa i s'aliaven amb els nadius en assumptes militars i polítics en el que respectés al Senyoriu d'Irlanda.
 
Per tractar de frenar aquest procés de gaelització, les autoritats de [[la Palisada]] van promulgar els [[Estatuts de Kilkenny]] en [[1366]]- vetant als descendents d'anglesos la possibilitat d'aprendre irlandès, vestir amb abillaments irlandesos o practicar l'[[exogàmia]], casant-se amb nadius irlandesos. El govern de Dublín posseïa poca autoritat real. Al final del [[segle XV]], l'autoritat central anglesa havia desaparegut del tot. Els interessos d'Anglaterra es van bolcar en altres assumptes, com la [[Guerra dels Cent Anys]] o la [[Guerra de les Dues Roses]]. Al voltant del país, els senyors locals cèltics o normando-cèltics van començar a expandir els seus territoris i els seus poders a costa del govern sa [[Dublín]].