Rol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
== Definició ==
'''Rol''' prové de l'anglés ''role'' i significa llista o [[nòmina]]. ''[[Joc]] o set de rols'' (de l'anglés ''role set'') es refereix al repertori de relacions funcionals que una persona estableix i representa amb altres [[actor social|actors socials]] en situacions determinades. Una persona pot ser un empleat d'una tenda, capità de l'equip de futbol del barri, company de treball i pare, i tot això serien [[funció social|funcions socials]]. En [[sociologia]] es refereix al conjunt de funcions, [[pauta|pautes]], [[comportament]]s i drets definits social i culturalment que s'esperen que una persona (actor social) complisca d'acord al seu [[estatus social]] [[Estatus adquirit|adquirit]] o [[Estatus atribuït|atribuït]]. En tot grup hi ha membres de diversos ''status'', uns de rang superior i altres de rang inferior i a cada ''status'' correspon un rol, és a dir, un determinat comportament en presència d'altres. Per tant, es pot considerar que rol és aquell comportament que s’espera que ha de tenir un individu respecte a la posició social que ocupa. S’entén per posició social el lloc que ocupen tots i cadascun dels individus que formen la totalitat de la societat, establint-se una sèrie de jerarquies que sociològicament s’anomenen estratificacions socials, i dintre d’aquestes, existeixen diferents categories o nivells, anomenats estrats<ref>'''Fernández Mostaza, Esther''' (2009) ''La societat (I). El procés de socialització''.
Material docent de la UOC. Barcelona: FUOC, 2009.</ref><strong>.</strong> Sociològicament, els rols dels individus s’assignen a unes determinades classes socials i s’espera que actuïn dintre d’uns paràmetres prèviament establerts per la mateixa societat que els ha assimilat com usos i costums propis. Diferents autors han definit el concepte rol de diferent manera. Berger va definir el rol "una resposta tipificada a una expectativa igualment tipificada"<ref>'''<strong>Berger, Peter''' '''</strong> <strong>L. '''(1963) ''</strong> Invitació a la sociologia: una perspectiva humanística. Barcelona: Herder, 2007.</ref>, per tant, la societat dins de l'individu, perquè, de fet, el rol és un joc Inter-social la consolidació del qual depèn de la socialització secundària: quan aprenem, observem i entenem com es comporten els altres, quan som capaços d’actuar segons les pautes que hem adquirit, adquirim un rol. De la mateixa manera, aquest rol es reproduirà tantes vegades com ens trobem en una situació homologable.
humanística''. Barcelona: Herder,
2007.</ref>, per tant, la societat dins de l'individu, perquè, de fet, el rol és un joc Inter-social la consolidació del qual depèn de la socialització secundària: quan aprenem, observem i entenem com es comporten els altres, quan som capaços d’actuar segons les pautes que hem adquirit, adquirim un rol. De la mateixa manera, aquest rol es reproduirà tantes vegades com ens trobem en una situació homologable.
 
== Història de les aportacions a la teoria del rol ==
La teoria del Rol beu de les teories del “Self” principalment desenvolupades als Estats Units: elseu inspirador més remot fou [[Williams James]]<ref><strong>Berger, Peter</strong> <strong>L.</strong> Invitació a la sociologia: una perspectiva humanística. Barcelona: Herder, 2007.</ref>, al teoritzar sobre la consciència del “Self” o d’un mateix. Establia les bases per a l’estudi del paper de l’home dins la societat com un factor variable allunyant-lo de la metafísica. De la mateixa manera, apuntava la importància de la imitació de l’altre com a factor per a la formació de la identitat personal <ref>'''Nosnik Ostrowiak, Abraham'''. BRAHAM NOSNIK O. ''[[Las personas de James y Mead]]. Web. ITAM, 1986.''<strong> </strong></ref>. Per altra banda, [[George H. Mead]] explicava la conducta humana no com quelcom autodirigit i construït pels individus, sinó més aviat com respostes donades per l’individu condicionat per l’ambient<ref>'''Nosnik Ostrowiak, Abraham'''. BRAHAM NOSNIK O. ''[[Las personas de James y Mead]]. Web.''<strong> </strong>''ITAM, 1986.''</ref>, és a dir, la societat.
 
==== <strong>Aportació de la Psicologia</strong> ====
Linha 12 ⟶ 11:
 
==== <strong>Aportació de la Sociologia</strong> ====
[[Ralph Linton]] li va donar al concepte de rol un sentit més sociològic en afirmar que tots els individus tenen un rol social el qual està compost per diverses accions que la societat espera que realitzi degut al seu estatus o posició que ocupa dins de la societat.[[Talcott Parsons]] va desenvolupar la teoria de Linton entenent que els rols estan lligats a l’estatus i els defineix com a subsistemes organitzats d’actes realitzats en una determinada posició social. Aquest sistema social inclou també la personalitat i la cultura. La pluralitat d’actors que interactuen entre si és exitosa ja que cadascun d’aquests actors té interioritzades en el seu sistema de personalitat els rols vigents en el seu sistema social i per tant establerts en la seva cultura atenent especialment als valors i normes.Van haver però autors que van discrepar tant de Linton com de Parsons com ara [[Robert King Merton]] el qual postula el concepte de conjunt de rolso “set of roles” per a fer referència al complement de relacions rols que les persones tenen per virtut d’ocupar una situació social particular. Es a dir, una persona mateixa pot ser marit, pare, funcionari, informàtic, sociòleg, conductor i cadascun d’aquests rols té les seves pautes de comportament específiques.
[[Talcott Parsons]] va desenvolupar la teoria de Linton entenent que els rols estan lligats a l’estatus i els defineix com a subsistemes organitzats d’actes realitzats en una determinada posició social. Aquest sistema social inclou també la personalitat i la cultura. La pluralitat d’actors que interactuen entre si és exitosa ja que cadascun d’aquests actors té interioritzades en el seu sistema de personalitat els rols vigents en el seu sistema social i per tant establerts en la seva cultura atenent especialment als valors i normes.
Van haver però autors que van discrepar tant de Linton com de Parsons com ara [[Robert King Merton]] el qual postula el concepte de conjunt de rolso “set of roles” per a fer referència al complement de relacions rols que les persones tenen per virtut d’ocupar una situació social particular. Es a dir, una persona mateixa pot ser marit, pare, funcionari, informàtic, sociòleg, conductor i cadascun d’aquests rols té les seves pautes de comportament específiques.
[[Robert Nisbet]] defensava que els rols tenen cinc premisses principals
- Els rols impliquen comportaments socialment establerts
- Tenen la seva pròpia normativa que s’expressa en el llenguatge usual, com a ra “ser un bon pare”.
- Els rols constitueixen un cercle o múltiples cercles socials que suposen un conjunt de relacions concretes
- Els rols defineixen camps d’accio que es consideren legítims
- Els rols formen part d’un sistema d’autoritat més ample que implica una sèrie d’obligacions per a un mateix i per la resta de la societat.
 
[[Robert Nisbet]] defensava que els rols tenen cinc premisses principals:
-* Els rols impliquen comportaments socialment establerts
-* Tenen la seva pròpia normativa que s’expressa en el llenguatge usual, com a ra “ser un bon pare”.
-* Els rols constitueixen un cercle o múltiples cercles socials que suposen un conjunt de relacions concretes
-* Els rols defineixen camps d’accio que es consideren legítims
-* Els rols formen part d’un sistema d’autoritat més ample que implica una sèrie d’obligacions per a un mateix i per la resta de la societat.
== Conflicte de rols ==
És important també, tenir clar que hi ha una multiplicitat de rols. El rol social, el rol familiar, el rol laboral, tants com situacions trobem al decurs de la vida social que es superposen i es fan prevaldre segons el context. Degut a la diversitat de rols que desenvolupem al llarg de les nostres vides es poden produir conflictes. Aquestes situacions es coneixen com a “Conflicte de rols”: Aquests esdeven quan una sola persona participa de manera simultània en diversos grups i desenvolupa rols diferents en cadascun d’ells, que encara que no han de ser incompatibles entre si, poden donar-se algunes circumstàncies que els facin incompatibles. Aquests conflictes es resolen principalment de dues formes: Eliminar de manera radical un dels rols o mitjançant el “distanciament tolerable”, respecte als rols en conflicte.
 
== Referènies ==
<references />[[Categoria:Sociologia]]== Bibliografia ==
<references />
 
== Bibliografia ==
'''Giner, Salvador; Lamo de espinosa, Emilio y Torres Cristobal'''. Diccionario de Sociologia. Madrid: Alianza Editorial, 1998.