Guillermo Espinosa Grau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: eximia -> exímia |
m Corregit: primer Congres Nacional > primer Congrés Nacional |
||
Línia 9:
Immediatament una de les orquestres més prestigioses del Continent –la Radio-Orkestret de [[Copenhaguen]]--, reclamà el seu concurs, i, un mes després, es va difondre un programa americà amb el poema simfònic ''Campo'', d'[[E. Fabini]]; una ''Serenata'', d'[[Uribe Holguin]], i les ''Lamentacions Huilliches'', de [[C. Lavin]]. Els diaris ''Politiken'' i ''Berlingske Politiske'' s'inclinen davant els mèrits de l'excel·lent director i de la cantant [[Johanna Karstens]]. Continua a [[França]] per dirigir una altra sèrie d'audicions en la Ràdio Colonial de París i, amb la seva esposa, la concertista de [[piano]] [[Tatiana Gontscharowa]], s'embarca per a [[Veneçuela]]. A [[Caracas]] organitza un ''Homenaje a Teresa Carreño'', el 1932, en la sala de l'Escola de Música i Declamació. Els més caracteritzats concertistes de la capital acudiren a rendir el seu tribut d'admiració a l'exímia pianista i compositora veneçolana, prenent part en l'execució d'un programa d'autors hispano-americans. El maig de [[1933]] reuní un altra grup de selectes interpretes en la Universitat de [[Puerto Rico]], per fer sentir en la sala d’aquesta institució produccions instrumentals i vocals d'onze compositors hispano-americans.
La seva arribada a Colòmbia fou saludada amb elogioses al·lusions a la seva carrera, i després se li concedeix l'organització del primer ''Festival Iberoamericano'' ([[1934]]) en el teatre [[Teatro Colón|Colón]], que és el màxim coliseu de [[Bogotà]]. Donà a conèixer en aquesta ocasió produccions de 17 compositors continentals amb la participació dels més re nombrats instrumentistes i cantant de la capital de Colòmbia. El [[1935]] actua al front de l'Orquestra de Cambra de Bogotà, i amb tota la seva tasca artística s'assenyala potser com el més decidit promotor que hagi tingut la vida musical colombiana. Col·laborant amb el compositor [[Alberto Castilla]], director del Conservatori d'[[Ibagué]], i els no menys entusiaste dirigents J. Rozo. I A. M. Valencia, el mestre '''Espinosa''' aconsegueix portar a la realitat el primer
El mestre '''Espinosa''' va contribuir en gran manera a la difusió i prestigi de les activitats musical de la seva pàtria, valoritzant i enaltint aquest ambient, contribuint a la formació del gust per l'art sonor amb una pacient i ingrata tasca de molts anys. Coma conferenciant, compositor, executant, director i promotor de projectes fundats amb l'arrelada fe en l'americanisme musical, i aspirava a prestigiar de bell nou el renom de Bogotà com l'[[Atenes]] d'[[Amèrica]].
| |||