Andrew Marvell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: atèn > atén |
||
Línia 31:
La poesia de Marvell, tal vegada injustament considerada, amalgama, a grans trets, els aspectes més significatius de la [[metafísica|tradició metafísica]] i una elegància de ressons fortament clàssics. La publiació pòstuma de la seva obra poètica l'any [[1681]] constituí, de fet, un esdeveniment prou notable: a les darreries del [[segle XVII]], els models lírics que Marvell proposava havien reeixit força obsolets. El gust convencional i corporatiu preferia quelcom de divergent; Marvell, irremisiblement induït, s'esmerçà per a adaptar-s'hi. De resultes, les darreres obres del poeta traspuen un tombant satíric que esdevé predominant; tanmateix, aquest contingut d'afany volgudament burlesc és ben palès en la seva poesia antecedent, tot i que la incidència i la rellevància que hi adquireix és bastant més secundària i testimonial. D'aquesta manera, els darrers poemes confegits per Marvell, tal com assenyala [[David Daiches]], "''demostren una excel·lència força més limitada que la que apreciem en les seves millors obres''". Els poemes de Marvell més reconeguts i elogiats, segons el criteri del mateix Daiches, "''són aquells on una excel·lència ben resolta se subordina a l'harmoniosa textura de seu vers, tot resultant-ne una poesia contemplativa i colpidora ensems''". En les poesies més genuïnes de l'autor denotem "''una observació precisa i exquisida de la naturalesa, una dimensió ètica i una confluència enginyosa de gravetat i d'esplai''".
En llur conjunt, val a dir, les poesies d'Andrew Marvell posen de manifest un cert grau d'irregularitat. El poema ''Upon Appleton House'', per exemple, acusa un contingut discursiu excessiu compensat, això no obstant, mercès unes [[estança|estances]] eminentment elaborades. I si, baldament les millors obres de Marvell no desmereixen una consideració destacable, les poesies posteriors, tal com hem esmentat, pretenen l'assimilació d'uns cànons aliens a l'originalitat dels seus poemes més inspirats. ''The last instructions to a painter'', a tall d'exemple, sintetitza representativament aquest designi d'emulació que
== Bibliografia ==
| |||