Museu Condé: diferència entre les revisions

El duc d'Aumale no tenia fills i el seu nebot i fillol tampoc tenia descendència, així que, ja que el duc pertanyia a tres entitats (una d'elles la Comédie de Paris) pertanyents a l'Institut de França, de donar el castell i el museu, amb les seves col·leccions, a l'Institut de França. Una de les coses que li havien preocupat més era la de recuperar pintures de la família. De cultura humanista, li interessava que els quadres "expliquèssin històries", en paraules del príncep d'Arenberg en un homenatge, una cosa que per a ell no fèiafeia, per exemple, la pintura impressionista, de la qual no es pot trobar ni un sol exemplar. Les obres daten, doncs, des de la baixa Edat Mitjana fins a la primera meitat del segle XIX. Quan va donar el museu ho va fer amb ordre expressa que mai no es venguessin obres ni que es canviï la seva presentació ni disposició. Com a conseqüència, una particularitat d'aquest museu és que és un dels pocs que queden al qual les obres estan exposades encara avui segons l'estil del segle XIX, és a dir, omplint de bat a bat les parets i sense cap ordre cronològic ni per escoles.