Lliçà d'Amunt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Orígen > Origen
m Corregit: mantè > manté
Línia 43:
La població (lliçanencs), experimentà un creixement significatiu entre les décades de 1960 i 1980, amb les següents dades: 1 151 h el 1960, 1 577 h el 1970 i 2 655 h el 1981. Si bé aquest augment demogràfic respongué a la incipient industrialització del terme i dels municipis veïns, a partir de l'any 1980, en plena crisi industrial, les parcel·lacions dels terrenys que en un principi eren previstes per a l'establiment de segones residències, es convertiren, en molts casos, en residència permanent i fixa a causa de diversos factors, com la proximitat als llocs de treball en els polígons industrials dels municipis veïns, el contacte amb la natura, les millors condicions per a la jubilació o la millor qualitat de vida. Això provocà un considerable augment que es reflectí en els censos posteriors: 5 417 h el 1991 i 10 209 el 2001. L'any 2005 es comptabilitzaren 12 439 h.
 
Malgrat la preeminència dins l'economia municipal dels sectors serveis i industrial, l'agricultura de secà, situada a les faldes i les carenes de les serres longitudinals, encara mantèmanté una certa importància, amb el conreu de cereals per a gra (ordi, blat, civada), farratge i alguns oliverars i avellaners, encara que aquest conreus, com en altres pobles del Vallès, van pel camí de ser una singular referència històrica, tal com succeí amb el cànem. La intensa urbanització provoca la fragmentació dels pocs espais agrícoles i forestals, que van quedant en espais massa petits i que perden la seva rendibilitat agrícola o el seu valor ecològic.
L'aigua de mines, séquies i pous, afavoreix el regadiu a la plana al·luvial de la riera de Tenes, on encara hi ha força hortalisses. La ramaderia, tradicionalment important, s'ha acabat imposant en l'economia agrària, especialment el bestiar boví, el porcí i l'aviram, en explotacions intensives.