Siros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El regim feudal > El règim feudal
m Corregit: un regim fiscal > un règim fiscal
Línia 8:
 
== Història ==
L'illa fou possessió romana i bizantina i va passar al [[ducat de Naxos]] vers el [[1207]] sent rebatejada '''Lasudha''' ('''la Souda'''). Durant el domini ducal i venecià els catòlics van esdevenir la majoria de la població però van conservar la llengua grega. El règim feudal de l'illa fou específic i va hostejar a la colònia occidental més densa de la zona, coneguts com els frankosyrianoi o francs siriotes, sent un bastió del catolicisme. El 1419 el sultà [[Mehmet I]] la va reconèixer com possessió veneciana però al inici el segle XVI va pàtir els atacs de pirates turcs (i alguns de no turcs) destacant l'atac de [[Kurtoghlu]] el 1515. Conquerida l'illa <ref>[[1522]] a W. Smith, a l'Enciclopèdia de l'Islam es dona la data 1537</ref> per [[Khair ed-Din Barba-rossa|Barba-roja]], l'illa es va despoblar en part i la fam hi va fer aparició. Sota el duc [[Josep Nasi]] es va restaurar la prosperitat. El 1566 Síros va obtenir un regimrègim fiscal especial i autonomia interna (''ahd name'') que fou ratificat el 1580 i el 1640. Per un acord entre el [[Regne de França]], els [[Estats Pontificis]] i [[Imperi Otomà|Turquia]], els catòlics de l'illa van quedar sota la protecció de França i del Papa, el que va permetre desenvolupar l'autonomia local. El 1579 a la mort de Nasi, l'illa, juntament amb les d'[[Andros]], [[Illa de Naxos|Naxos]], [[Paros]], [[Santorí]] i [[Melos]] foren cedides per un decret del sultà a Sulayman Beg (1579 a 1582) i després al grec [[Comnè-Coniates]] (1598-1601). Les ràtzies dels pirates i corsaris van retornar i el 1617 el [[Kapudan Paixà]] [[Ali Çelebi]] va penjar al bisbe catòlic i es va emportar tres-cents presoners illencs acusats de col·laborar amb els pirates. Després d'això els siriotes i els meliotes van haver de pagar l'impost de [[kharadj]] al govern d'[[Istanbul]]. El 1630 hi van arribar missioners jesuïtes; el 1700 el viatger francès [[Torunefort]] diu que hi havia un bisbe catòlic i 40 sacerdots, i que els turcs eren només unes dotzenes dirigits per un cadi.
 
A la [[Guerra Russo-Turca (1768-1774)|guerra Russo-turca]] de 1768-1774 fou ocupada per la flota russa; el 1774 el sultà va fer matar al governador turc de l'illa i la va cedir en feu a Shah Sultan, germana de [[Selim III]]. El 1800 la població era d'unes cinc mil persones, i els productes principals eren el cotó, les figues i el vi.