|
La [[Morfologia del català|morfologia]] és la branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l'estructura interna dels mots.<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. ''Diccionari de la llengua catalana. ''2a. ed. Barcelona: IEC, 2007.</ref>
===Morfologia nominal===
Tant la [[Flexió nominal|flexió]] dels adjectius com la nominal,dels noms depenen de dues categories gramaticals: el gènere i el nombre, amb dos possibles valors cadascuna d' elles: masculí i femení, singular i plural, respectivament. Ara béPerò, si bé els adjectius,els determinants i determinantsels quantificadors admeten variacions de gènere i nombre per raons de concordança amb el nom, aquest últim comptanormalment ambté un gènere inherent i, en alguns casos, ambtambé un nombre inherent, també.<ref>SOLÀ, Joan. ''Gramàtica del català contemporani.'' Barcelona: Empúries: 2002. 1 v. 3 v. </ref>
De les possibles combinacions entre els valors de gènere i de nombre, en sorgeix el paradigma flexiu adjectival:
Pel que fa a la morfologia del pronoms, cal diferenciar entre [[pronoms tònics]], o personals, i els àtons.
Els primers no presenten cap problema morfològic, ja que, compten ambtenen tres persones gramaticals que varien depenent del nombre, i, algunes, del gènere, de la funció gramaticalsintàctica, delde les relacions socials (formes de tractament) i de la varietat dialectal catalana. Així doncs, ens trobem amb unEl paradigma flexiu pronominal tònic comés el següent:<ref name="SOLÀ">SOLÀ, Joan. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries: 2002. 1 v. 3 v. </ref>
* ''jo''. 1ª1a persona del singular.
* ''mi.'' 1ª1a persona del singular, emprat darrere de preposició.
* ''nós.'' 1ª1a persona del singular, forma arcaica emprada com a plural majestàtic.
* ''tu.'' 2ª2a persona del singular.
* ''vós.'' 2ª2a personal del singular, emprada en casos de diferència d'edat, de respecte o de posició entre interlocutors o per expressar respecte.
* ''vostè''. 2ª2a persona del singular, emprat per adreçar-se a desconeguts o persones més grans o en tractamentsper deexpressar respectedistància.
* ''ell''. 3ª3a persona del singular masculí.
* ''ella.'' 3ª3a persona del singular femení.
* ''si. ''3ª3a persona del singular, emprada en casos de reflexivitat i normalment substituïdasubstituïble per ''ell ''o ''ella. ''
* ''nosaltres''. 1ª1a persona del plural.
* ''vosaltres. ''2ª2a persona del plural.
* ''vostès''. 2ª2a persona del plural, plural de ''vostè'', emprat en els mateixos casos que ''vostè'', peròquan el receptor és unmés conjuntd'una de personespersona.
* ''ells''. 3ª3a persona del plural masculí.
* ''elles. ''3ª3a persona del plural femení.
Els [[pronoms febles]], en canvi,o comptenàtons ambtenen un paradigma flexiu més elaborat, ja que varien depenent de la persona, el gènere, el nombre i de la funció sintàctica, però també de la seva posició respecte al verb. Així doncs, un pronom feble que es trobiestà davant del verb es trobaràdiu que està en posicicióposició '''proclítica''', mentre que un que eshi trobiestà darrere, seràes diu que està en posició '''enclítica'''. A més, si un pronom es trobaestà en situació proclítica i davant d'una consonant, es diu que la seva forma és '''reforçada''', però, en canvi, si es trobaestà davant d'una vocal, la seva forma és '''elidida. '''Al contrari,;''' '''en posició enclítica, si el pronom està situat darrere d'una consonant (o d'una semivocal), es trobadiu enque té una forma '''plena''', però, si es trobaestà darrere d'un verb acabat en vocal, esla troba enseva forma és '''reduïda'''.<ref name="SOLÀ"/>
El ''diagrama I'' mostra totes les formes pronominals possiblesàtones. Els [[pronom]]s de la columna A s'usen quan el verb comença en [[consonant|consonan]]<nowiki/>t i els de la columna B quan el verb comença en [[vocal]]. <nowiki/>
Els pronoms ''li'', ''ho'' o ''hi'' resten invariables; mentre que el pronom ''en'' té quatre formes: ''en, n', -ne'', i ''n''.
::'''Diagrama I'''
!Forma reduïda
|-
! colspan="2" |1ª1a pers. sing
|em
|m'
|'m
|-
! colspan="2" |2ª2a pers. sing
|et
|t'
|'t
|-
! rowspan="4" |33a
!reflex.
|es
|colspan=2| -li
|-
! colspan="2" |1ª1a pers. plural
|colspan=2|ens
| -nos
|'ns
|-
! colspan="2" |2ª2a pers. plural
|colspan=2|us
|vos
|us
|-
! rowspan="4" |33a
!reflexiu
!reflex.
|es
|s'
|'ls
|}
A aquest llistatquadre de pronoms, cal afegir-hi els pronoms neutres ''en'','' ho'' i ''hi ''(forma plena). Tant ''ho ''com ''hi ''són invariables,; en canvi, ''en'' varia depenent de la seva situació pelen querelació faamb alel verb. Així, en posició proclítica en forma reforçada, es manté la forma plena ''en'', mentre que en forma elidida, esdevétenim ''<nowiki>n'</nowiki>''. PelLa queseva faforma aplena laen posició enclítica en forma plena, aquest pronom varia aés ''-ne'', mentre que, en la forma reduïda, es manté la forma elidida en posició proclítica, és ''<nowiki>'n</nowiki>''.
====Ordre i combinació dels pronoms febles.====
La fórmula general de combinació és:
*'''se + 2a p + 1a p + CI (3a p: li, els) + CD (3a p: el, la, els, les, ho) + adverbials (en, hi)'''
Seguint l'ordre de la fórmula, sempre cap a la dreta, qualsevol combinació de dos o més pronoms és possible, exceptuant les combinacions: '''ho''' + '''en''' (*''n'ho''), o '''hi''' (*''ho hi''); o dei la repetició del mateix pronom febledels neutre:pronoms *'''en''' + '''en''', *'''ho''' + '''ho''' o *'''hi''' + '''hi'''.
L'apòstrof enEn la combinació de dos pronoms, l'apòstrof sempre es col·loca al més a la dreta possible:
*'''se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.'''
Les combinacions de '''el''' i '''la''' amb '''en''' s'escriuen '''l'en''' i '''la'n''', respectivament:
*No puc traure-'''l'en''' (el meu fill, del col·legi)
*No puc traure-'''la'n''' (la meua filla, del col·legi)
Vegeu: [[Combinació de dos pronoms febles|Combinació de dos pronoms feble]]
===Morfologia verbal ===
EnSegons la gramàtica tradicional, el verb és la paraula que expressa el procés o l'acció que el subjecte realitza o pateix, encarao que també expressabé l'existència o l'estat del subjecte, o fins i tot la relació entre el predicat nominal i el subjecte.
Considerant el verb en si mateix hi podem distingir bàsicament:
**'''Tercera conjugació''': acabats en -'''ir''' (sentir, patir)
*'''El mode''': és la categoria que expressa l'actitud que té el parlant respecte a allò que diu. Es distingeixen tres modes: '''indicatiu''', '''subjuntiu''' i '''imperatiu'''.
*'''El temps''': és la categoria gramatical que situa cronològicament l'acció verbal en relació amb el moment en què es parla. El temps situa, bàsicament, els fets en el '''present''', el '''passat''' o el '''futur'''.
*'''L'aspecte''': és la categoria descriptiva del verb, relativa a la durada, al desenvolupament i a l'acompliment de l'acció descrita.
* '''La persona''': de la mateixa formamanera que els pronoms, els verbs varien depenent de la persona gramatical: '''primera, segona''' i''' tercera.'''
* '''El nombre: '''els verbs, igual que la majoria de catergoriescategories gramaticals, alterentenen laformes seva forma morfològica depenent del seu valor:en '''singular''' i en''' plural. '''
====Conjugació dels verbs====
En català, elsEls [[verbs podenregulars]] alterarsegueixen la seva forma fonològica del radical i de les terminacions dels models de les conjugacions; ena aquestquè cas,pertanyen; es tracta deels [[verbs irregulars]]., Enen canvi, els [[verbs regulars]] no modifiquen ni la forma del seu radical ni de les terminacions de les conjugacions a les quals pertanyensegueixen.
==[[Fonologia del català|Fonologia]] ==
La fonologia és la branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llursles seves alteracions sistemàtiques.<ref name="INSTITUT"/> Així, en català existeix un sistema vocàlic i un sistema consonàntic. Aquests dos sistemes diferencien els sons de la llengua en funció de tres factors: la sonoritat (sord/sonor), el punt d'articulació (bilabial, labiodental, dental, alveolar, palatal, velar i labiovelar) i el mode d'articulació (oclusiu, nasal, fricatiu, africat, aproximant, lateral, bategant i vibrant).<ref name="SOLÀ01">SOLÀ, Joan. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries: 2002. 1 v. </ref>
===Vocalisme===
<!-- Taula de vocals-->
{| class="wikitable" style="margin:auto;"
|+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Entre parèntesis només en àmbitalgunes restringitvarietats geogràfiques.<ref>[[#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: pàg. 14</ref>
|-
!
|}<!-- Final de la taula-->
Val a dir, que el vocalisme català compta amb un [[vocalisme àton]] que varia depenent de la varietat dialectal. Així doncs, laLa [[neutralització]], per exemple, és un tret fonològic característic de la llenguales catalanavarietats. Aquesta última consisteix en català oriental:
* /a/, /e/, /ɛ/ → [ə]
* /o/, /ɔ/, /u/ → [u]
| 