Obre el menú principal

Canvis

== Biografia ==
 
D'origen noble, probablement nascut a Ucraïna central a [[TxyhyrynTxihirín]], el seu pare va servir sota l'ataman polonès Stanisław Żółkiewski. Havent estudiat amb els [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] a [[Lviv]] i sens dubte a [[Cracòvia]], va participar en la [[Batalla de Cecora]] el 1620 contra l'exèrcit del sultà, en el transcurs de la qual el seu pare mor. Ell mateix va ser fet pres i va aprendre [[turc]] i [[tàtar|tàrtar]] en el transcurs de la seva captivitat. El [[1637]] esdevé secretari militar dels Cosacs, i després comandant d'una centúria cosaca.
 
Ja havia començat una vida de noble ordinari quan un violent conflicte personal el va oposar amb un [[starosta]] adjunt local, la qual cosa s'acompanyà de la mort del seu fill de deu anys. Bohdan Khmelnitski va decidir venjar-se i es va refugiar amb els [[Cosac|cosacs]] zaporoges dels quals es va fer ataman el 1648. Amb l'ajuda dels [[Tàtar|tàrtars]] de [[Crimea]] incità els pagesos ucraïnesos a la revolta, amb la qual cosa aquests esperaven evitar el servatge que els reservaven els nobles polonesos. [[Ucraïna]] ja havia conegut diverses revoltes, però aquesta vegada l'aposta era la constitució d'un país independent. L'èxit de Khmelnitski va ser enorme: va aixecar en efecte tota Ucraïna, va reunir un exèrcit més de 80.000 homes, va vèncer els exèrcits polonesos dinerses vegades i va fer vacil·lar la poderosa República [[Polònia|polonesa]] de l'època.
Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc [[Jeremi Wiśniowiecki]], [[voivoda]] d'[[Ucraïna]]. Nombrosos [[pogrom|pogroms]] van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el número varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).<ref>Sota la direcció de Yves Plasseraud, ''Histoire de la Lituanie. Un millénaire''. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194</ref>
 
Els rebels van ser vençuts finalment el 1651, però la resistència cosaca no va ser definitivament controlada. Khmelnitski es va adreçar llavors cap a [[Aleix de Rússia (tsar de Rússia)|Aleix de Rússia]] [[tsar]] de [[Moscòvia]] i convencé els cosacs, no sense dificultats, de posar-se sota la seva protecció. El [[Tractat de Pereiàslav]] del 1654 confirmà aquesta proposició, que donava al tsar la riba oriental del [[Dnièper]], que els cosacs controlaven encara ([[Hetmanat cosac]]). La revolta cosaca es va transformar llavors en guerra russo-polonesa, que no es va acabar fins al [[1667]], amb la signatura del [[Tractattractat d'AndrusovoAndrússovo]].
 
Khmelnitski va morir finalment enverinat per un emissari del sultà otomà, oposat a la pau aconseguida.
105.189

modificacions