Làmpada de descàrrega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
Correcció lingüística
Línia 2:
El funcionament d'una ''' làmpada de descàrrega ''' es basa en el fenomen de la [[luminescència]], pel qual es produeixen radiacions lluminoses amb un escàs augment de la [[temperatura]], pel que se'n diu [[llum]] freda.
 
Les làmpades de descàrrega es poden classificar segons el gas utilitzat (vapor de [[mercuri]] o [[sodi]]) o la pressió a la qual el gas es trobi (alta o baixa pressió). Les propietats varien molt d'unes a altres i això les fa adequades per a uns usos o altres.
o sodi) o la pressió a la que aquest es trobi (alta o baixa pressió). Les propietats
varien molt d'unes a altres i això les fa adequades per a uns usos o altres.
 
== [[Làmpada de vapor de mercuri|Làmpades de vapor de mercuri]] ==
Linha 10 ⟶ 8:
=== [[Làmpada fluorescent|Làmpades fluorescents]] ===
 
Les làmpades fluorescents són làmpades de vapor de mercuri a baixa pressió (0.8 Pa). En aquestes condicions, a l'[[Espectre electromagnètic|espectre d'emissió]] del mercuri predominen les [[Radiació ultraviolada|radiacions ultraviolades]] a la banda de 253.7 nm. Per tal que aquestes radiacions siguin útils, es recobreixen les parets interiors del tub amb pols [[Fluorescència|fluorescents]] que converteixen els raigs ultraviolats a radiacions visibles. De la composició d'aquestes substàncies dependran la quantitat i qualitat de la llum, i les qualitats cromàtiques del llum. En l'actualitat es fan servir dos tipus de pols, els que produeixen un espectre continu i els trifòsfors que emeten un espectre de tres bandes amb els colors primaris. De la combinació d'aquests tres colors s'obté una llum blanca que ofereix un bon rendiment de color sense penalitzar l'eficiència com passa en el cas de l'espectre continu.
Les làmpades fluorescents són làmpades de vapor de mercuri a ''' baixa pressió ''' (0.8 Pa).
En aquestes condicions, al [[Espectre electromagnètic|espectre d'emissió]] del mercuri predominen les [[Radiació ultraviolada|radiacions
ultraviolades]] a la banda de 253.7 nm. Per tal que aquestes radiacions siguin útils, es
recobreixen les parets interiors del tub amb pols [[Fluorescència|fluorescents]] que converteixen els raigs
ultraviolats a radiacions visibles. De la composició d'aquestes substàncies dependran la quantitat i qualitat de la llum, i les qualitats cromàtiques del llum. En l'actualitat es
fan servir dos tipus de pols, els que produeixen un espectre continu i els trifósforos que
emeten un espectre de tres bandes amb els colors primaris. De la combinació aquests tres
colors s'obté una llum blanca que ofereix un bon rendiment de color sense penalitzar la
eficiència com passa en el cas de l'espectre continu.
 
Els llums fluorescents es caracteritzen per no tenir ampolla exterior. Estan formats per un tub de diàmetre normalitzat, normalment cilíndric, tancat a cada extrem amb un casquet de dos contactes on s'allotgen els [[elèctrode]]s. El tub de
formades per un tub de diàmetre normalitzat, normalment cilíndric, tancat a cada
extrem amb un casquet de dos contactes on s'allotgen els [[elèctrode]]s. El tub de
descàrrega està farcit amb vapor de mercuri a baixa pressió i una petita quantitat d'un
gas inert que serveix per facilitar l'encesa i controlar la descàrrega d'electrons.