Museu Condé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fèia > feia |
m Bot: enllaç a article destacat per: de:Musée Condé; canvis cosmètics |
||
Línia 6:
El duc d'Aumale no tenia fills i el seu nebot i fillol tampoc tenia descendència, així que, ja que el duc pertanyia a tres entitats (una d'elles la Comédie de Paris) pertanyents a l'Institut de França, de donar el castell i el museu, amb les seves col·leccions, a l'Institut de França. Una de les coses que li havien preocupat més era la de recuperar pintures de la família. De cultura humanista, li interessava que els quadres "expliquèssin històries", en paraules del príncep d'Arenberg en un homenatge, una cosa que per a ell no feia, per exemple, la pintura impressionista, de la qual no es pot trobar ni un sol exemplar. Les obres daten, doncs, des de la baixa Edat Mitjana fins a la primera meitat del segle XIX. Quan va donar el museu ho va fer amb ordre expressa que mai no es venguessin obres ni que es canviï la seva presentació ni disposició. Com a conseqüència, una particularitat d'aquest museu és que és un dels pocs que queden al qual les obres estan exposades encara avui segons l'estil del segle XIX, és a dir, omplint de bat a bat les parets i sense cap ordre cronològic ni per escoles.
== Història ==
[[Fitxer:Chantilly - Le château du XVIIIe.jpg|thumb|right|El castell, en el segle XVIII.]]
Línia 15:
El [[1870]] torna a [[França]] i instal·la la seva col·lecció en el castell. El 1876, adquireix al [[duc de Sutherland]] 148 retrats dibuixats. El [[1884]]-86, el testament del duc i les posteriors disposicions motivades pel seu segon exili, fan que les col·leccions passin a les mans de l'[[Institut de França]]. El [[1889]] l'ancià duc regressa, i es fa càrrec novament de les col·leccions, encara que només en [[usdefruit]], i continua enriquint-les fins a la seva defunció el [[1897]].
== Col·leccions ==
[[Fitxer:Chantilly3 tango7174.jpg|thumb|Gabinet dels llibres]]
La col·lecció de pintures inclou obres mestres de fama mundial, com ''Retrat de [[Simonetta Vespucci]]'' de [[Piero di Cosimo]], ''[[Les Tres Gràcies (Rafael)|Les Tres Gràcies]]'' i la ''[[Verge de Loreto (Rafael)|Madonna de Loreto]]'' de [[Rafael Sanzio|Rafael]], ''La massacre dels innocents'' de [[Poussin]], el ''Autorretrat'' d'[[Ingres]], i altres obres de [[Guido Cagnacci]], [[Guercino]], [[Watteau]], [[Jean-Baptiste Greuze]], [[Corot]], [[Delacroix]] i [[Géricault]], o ''[[La matança dels innocents]]'' de [[Nicolas Poussin]].
Línia 25:
El fons bibliogràfic inclou com gran tresor el llibre miniat de ''[[Les molt riques hores del duc de Berry]]'', dels [[germans Limbourg]], realitzat cap a l'any [[1410]].
== Galeries ==
[[Fitxer:Chateau de Chantilly FRA 006.JPG|thumb|La galeria de les pintures. Els mobles baixos contenen llibres.]]
[[Fitxer:Chateau de Chantilly FRA 007.JPG|thumb|La sala Clouet, al logis]]
Línia 31:
El segle XIX, el duc d'Aumale va encarregar construir les galeries de pintures a Honoré Daumet per acollir les seves col·leccions. Aquestes es troben al primer pis del castell. Són les següents:
* '''La galeria dels cérvols''', constrïda el 1880, era el manjador del duc d'Aumale. Es diu així perquè les parets, prop del sostre, estan envoltades per caps i banyes de cérvols. És una sala rectangular i fosca, amb una gran taula rectangular al mig, on es presenten alguns tapissos i dibuixos del castell. També servia al duc com a sala de recepció i és per a la qual s'entra a la següent galeria, la de pintures.
* '''La galeria de pintures''' és la més gran de totes. Rectangular, amb llum cenital (que entra només des del sostre) i matisada per deixar lliures de finestres totes les parets. S'hi troben la majoria de quadres de gran mida, de diferents èpoques i estils, entre els quals hi ha ''[[Gabrielle d'Estrées al bany]]'' (segle XVI),<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Armengol| nom = Montse | article = Joc íntim i [[llibertinatge|llibertí]] | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 97 |data = novembre 2010 | pàgines = p. 24 |issn = 1695-2014}}</ref> ''[[La matança dels innocents]]'' (segle XVII), ''[[La chase au héron]]'' (segle XIX), etc. amb autors com els classicistes francesos del segle XVII [[Nicolas Poussin]] i [[Philippe de Champaigne]], el romàntic [[Eugène Delacroix]], etc.
* '''La rotonda de la galeria de pintures''' es troba a l'extrem d'aquesta, en una de les torres del castell, està envoltada per finestres i coronada per una cúpula. En un principi albergava la col·lecció de dibuixos però després, en un desig de preservar-los de la llum, es van canviar de lloc i ara s'hi exposen les obres que es consideren millors del museu. Està presidida per la ''[[Madonna de Loreto]]'', del renaixentista italià [[Rafael Sanzio|Rafael]], a la seva dreta hi ha el ''[[Retrat de Simonetta Vespucci]]'', una de les obres més conegudes de [[Piero di Cosimo]], de l'escola florentina del renaixement, i també h ha altres pintures d'altres èpoques, països i temes, com per exemple l' ''[[Esmorzar amb ostres]]'' (França, 1.735).
* El '''''logis''''' s'estén des de la rotonda de la galeria de les pintures, a la dreta, fins a la torre següent, que fa cantonada a la dreta amb la façada principal d'entrada al castell. Un [[logis]] o logis senyorial era, a partir de l'Edat Mitjana, un edifici situat dins d'una fortificació i reservat a l'ús personal del senyor, el que a partir del segle XVII derivaria en mansió. Aquesta part del castell havia estat construïda al segle XIX per que hi fossin els apartaments del nebot, fillol i hereu del duc d'Aumale, el compte de Paris. Després de la llei d'exili de 1.886, el mateix duc d'Aumale els va manar transformar en deu petites sales d'exposició. L'obra exposada és molt diversa, hi ha pintura italiana dels segles XV i XVI, pintura francesa dels segles XV, XVI, XVIII i XIX, retrats renaixentistes (segle XVI) fets pel flamenc [[Corneille de La Haye]] i pel francès [[Jean Clouet]], porcellanes i puntes de ganxet de Chantilly.
A la petita sala Clouet del ''logis'' es troben els retrats renaixentistes, de mida peita, que cobreixen completament les tres parets, que actualment es troben folrades de roba de color grana. Els retrats eren petits, d'una mida que sol estar entre el DIN-A5 i el DIN-A6, perquè es feien per a ser enviats per correu i presentar familiars que vivien lluny, de cara a matrimonis o batejos.
* La '''galeria de psique''' és una galeria passadís que porta des del fons de la galeria de les pintures, cap a l'esquerra, fins a la torre següent, on hi ha el cabinet de les gemmes. S'hi troba algun tapís, gravats i dibuixos, penjats a l'entrada i a la paret interna, però el que dóna nom a la galeria són els 42 vitralls de les finestres de la paret oposada. Aquests il·lustren la història d'amor de psique i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]], que estava molt de moda a França al renaixement, època en què es van fer. Els vitralls formen vinyetes en color os i a cadascuna de les quals hi ha un detall pintat en groc o en vermell, amb algunes frases escrites en francès i color negre. Accedint a la sala des de la galeria de les pintures hom recorre la història al revés. Per entrar en el sentit correcte -o cronològic de la història- hom ha d'entrar per una petita porta que hi ha al fons de la galeria dels cérvols, que dóna a un estret passadís que, passant per la tribuna, acaba al gabinet de les gemmes i l'inici d'aquesta galeria.
* '''''Il santuario''''' és una petita sala quadrada a la qual s'accedeix des de la galeria de psique i que acull el que el duc d'Aumale considerava les seves obres més precioses. A la paret oposada a l'entrada hi ha dues petites pintures del renaixentista italià Rafael, ''Les Tres Gràcies'' i ''[[La Madonna de la Casa d'Orleans]]'', que, junt amb l'esmentada ''Madonna de Loreto'' sumen tres, aquest museu és l'únic a França a tenir almenys tres pintures de Rafael. Les parets laterals estan cobertes per diverses fileres de miniatures del renaixentista francès del segle XV [[Jean Fouquet]].
* El '''gabinet de les gemmes''' és una sala rodona situada en una de les torres, al fons de la galeria de psique i a la qual es podria entrar directament des de la sala dels cérvols, tot i que, com no hi ha indicacions de recorregut, els visitants tendeixen a sortir per aquest passadís i entrar des de la galeria de pintures. S'hi exposen esmalts i miniatures.
* '''La tribuna''' és una sala octogonal a la qual s'accedeix pel passadís que porta del fons de la galeria dels cérvols al gabinet de les gemmes. La sala, per expres desig del duc d'Aumale, es va construir imitant la [[Galeria dels Uffizi]] de [[Florència]], on els [[Mèdici]] exposàven les obres mestres de les seves col·leccions. Les pintures exposades són molt variades, tornem a trobar autors com Poussin i Delacroix però també hi ha el neoclàssic francès [[Jean Auguste Dominique Ingres]], el medieval [[Sassetta]] de [[Siena]], el flamenc del segle XVII [[Anton van Dyck]], etc.
* El '''gabinet dels llibres''' es troba en una altra ala del castell, amb els apartamaments privats del duc d'Aumale. Estava dissenyat per a l'estudi i la lectura, dues aficions del duc. S'hi troben alguns tapissos però sobretot molts manuscrits i llibres rars, els quals en principi no es mostren al públic, tot i que de vegades es fan exposicions temporals amb alguns d'ells.
== Obres ==
Línia 88:
[[Categoria:Museus d'art de França|Condé]]
{{Enllaç AD|de}}
{{Enllaç AD|fr}}
| |||