Diferència entre revisions de la pàgina «Seminola»

3 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Corregit: es parcelaria la > es parcel·laria la
m (Corregit: cèrvol > cérvol)
m (Corregit: es parcelaria la > es parcel·laria la)
El seu successor, [[Wildcat]], va continuar la lluita fins el 1841, quan es va rendir. Finalment, el 1842 la major part d'ells (uns 3.800 indis, 5.000 segons altres fonts) foren traslladats a [[Territori Indi]], i llurs descendents s'uniren a les [[Cinc Tribus Civilitzades]]. Allí formaren 25 viles dirigides per un '''tustanugee'''. Però el 1856 se'ls assignà una altra reserva per disturbis amb els creek que provocaren protestes. El 1850 un grup liderat per Coacooche/Wild Cat marxaria vers Eagle Pass (Texas), on encara viuen llurs descendents. El 1860 crearen un Consell Tribal, però al guerra de secessió els va dividir: tot i que les tres quartes parts d'ells restaren neutrals, el cap [[John Jumper]], fill de Jumper, es posà de part dels confederats, mentre un altre grup formà la Home Guard Brigade dins les tropes unionistes.
 
Per aquest motiu, el 1866 els obligaren a cedir dos milions d'acres als EUA a canvi de 200.000 més, i el 1868 foren reconeguts com a '''Seminola Nation of Oklahoma'''. Però el 1890 començaren a aplicar-los la [[Dawes Act]] del 1887, dissolgueren la propietat col·lectiva de la terra, el 1895 el ferrocarril travessà el territori (portant-hi moltíssims colons), i el 1898 se’ls aplicaria la ''Seminola Agreement Allotment'', pel qual es parcelariaparcel·laria la propietat de la tribu. Endemés, quan es constituí l'Estat d’[[Oklahoma]], els governs tribals, inclòs el dels seminola, foren dissolts.
 
Tingueren nous conflictes el 1923, amb el descobriment de petroli al seu territori l'obertura del Greater Seminole Oil Field. Els caps Alice B. Davis (1923-1925) i George Jones (1925-?) es posaren ferms en la postura de no vendre terra tribal a les petroleres. Fins el 1969 no aconseguiren el dret de refer la ''Constitution of Seminola Nation of Oklahoma'', que els permetria escollir un ''Seminola Council'' de 28 membres (dos per cadascun dels 14 clans), i el 1970 obtingueren el dret a escollir els seus propis caps i a construir escoles.
1.141.497

modificacions