Retornà a la Gran Bretanya el 1902, sent posat al capdavant del 5è de Llancers Reials Irlandesos i fou estacionat a [[Anglaterra]] fins el 1905. Promogut a [[General de Brigada|Brigadier general]], Allenby passava a [[Colchester]] per assumir el comandament de la de la 4a Brigada de Cavalleria. El 1909, als 48 anys, se'l promovia una altra vegada al rang de [[Major General]] - a causa de la seva gran experiència en cavalleria fou nomenat Inspector General de Cavalleria el 1910, amb seu La Guardia de Cavalleria a Londres. Allenby fou inspector general en un temps difícil - les Guerres Bòer la Guerra Russo-japonesa havien ajudat el sorgiment de dos punts de vista que diferien en quant al paper de cavalleria en la guerra moderna. Mentre un bàndol afavoria l'acció de xoc i tenia fe en l'eficàcia de l'[[espasa]] i [[llança]], el contrari afirmava que el futur de la cavalleria era servint d'infanteria muntada. Allenby va optar per un camí mitjà, en el qual la importància de la potència de foc s'emfatitzava a través de la introducció de la [[metralladora]] i la formació del cavallers en tàctiques d'infanteria, mentre l'alternativa de confiar en accions de xoc on fos necessari era mantinguda oberta. Havent estudiat la geografia de la França del Nord, i després d'assistir a maniobres de la cavalleria francesa, Allenby subratllava la importància de la cavalleria en la retirada, reconeixent que la seva habilitat proporcionava cobertura per la infanteria que es retirava. Amb responsabilitats creixents, l'element amable en el caràcter d'Allenby, disminuïa progressivament, i es va fer desagradable a molts oficials subordinats de la cavalleria i als soldats. Les seves inspeccions eren vigoroses i la seva manera abrupte. A més, la pedanteria d'Allenby en la presentació fou ressentida per aquells cavallers sota inspecció. Aquests trets repel·lents i l'estatura física d'Allenby va portar a altres a referir-se a ell com ''"El Brau"''.
