Guerra de Corea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Mikoyan +Mikoian, -Gurevich +Gurévitx)
m Corregit: millor. En quant a > millor. Quant a
Línia 57:
A l'inici de la guerra els caces a reacció de les Nacions Unides, que incloïen Gloster Meteors de la Royal Australian Air Force van tenir cert èxit, però de seguida foren superats a en llum de dia per la velocitat superior del [[Mikoian-Gurévitx|MiG]].<ref>{{ref-web|url=http://web.archive.org/web/20070818182225/http://www.korean-war.com/AirWar/AircraftType-LossList.html |títol=FEAF/U.N. Aircraft Used in Korea and Losses by Type |consulta= |obra= |editor=Korean-War.com |data= |llengua=anglès }}</ref> De nit, tanmateix, els caces nocturns de F3D Skynight del [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica]] proveïts de radar abateren cinc MiG mata sense pèrdues pròpies.<ref name="Grossnick">Grossnick, Roy A. and William J. Armstrong. ''United States Naval Aviation, 1910–1995''. Annapolis, Maryland: Naval Historical Center, 1997. ISBN 0-16-049124-X.</ref> i cap B-29s sota la seva escorta fou abatut.<ref>http://www.vectorsite.net/avskykt.html</ref>
 
El desembre de 1950, la [[Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica]] s'afanyaven en el seu propi caca, el [[F-86 Sabre]].<ref name="Stokesbury1990"/> El MiG podria volar més alt, 50.000 contra 42.000 peus, oferint un avantatge clar al començament del combat. Les seves màximes velocitats eren comparables (uns 1,060 km/h). El MiG podria pujar millor, mentre el Sabre podia maniobrar millor. En quantQuant a les armes, el MiG en portava dos canons de 12 mm i un canó de 37mm, comparable a les sis metralladores de calibre .50 del Sabre (12.7 mm). Les metralladores de calibre de .50 americanes, disparaven amb sistemes de guiat per radar més acurat. Els pilots dels EUA també tenien l'avantatge del [[vestit antigravetat]].
 
Fins i tot després que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica presentés el F-86 avançat, els seus pilots sovint lluitaven contra els jets dirigits per pilots soviètics, batejats "honchos". Les Nacions Unides gradualment guanyaren la superioritat aèria sobre la majoria de Corea que durà fins al final de la guerra, un factor decisiu que va ajudar a l'avanç cap al nord, i la resisència a la invasió xinesa de Corea del Sud.<ref name="Stokesbury1990"/>