Artaxerxes II de Pèrsia: diferència entre les revisions

[[Tisafernes]] va recuperar la seva satrapia de Sardes però més tard el rei en va desconfiar i el va fer matar ([[395 aC]]) per Tiraustes o [[Tritaustes]] que va ocupar el seu lloc. El [[394 aC]] els perses van obtenir una gran victòria a [[Cnidos]] i moltes ciutats gregues es van sotmetre a Pèrsia. Tritaustes fou substituït el [[393 aC]] per [[Tirabazos]] que va afavorir un congrés de pau a Sardes, però no es va aconseguir res, fou destituït i el seu lloc el va ocupar [[Autofradates (general)|Autofràdates]]; es va crear la satrapia de [[Jònia]] per integrar les ciutats gregues que fins llavors depenien de la satrapia de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] (Sardes) i [[Estrutes]] va ser nomenat al capdavant de la nova satrapia, mentre [[Hecatomnos]] fou nomenat com a sàtrapa de [[Cària]], sense dependre de Lídia. La gran victòria de Estrutes sobre una expedició espartana al [[Àsia Menor]] dirigida per [[Timbró d'Esparta|Tibró]], en la que van morir vuit mil espartans (inclòs Tibró), no va impedir la seva destitució el 389 aC i el seu lloc el va ocupar Tirabazos, antic sàtrapa de Sardes.

 

 

El [[387 aC]] [[Antàlcides]] va viatjar a Susa per conèixer les condicions de pau del rei de Pèrsia, acompanyat pel sàtrapa Tirabazos de Jònia, però com que les condiciones del rei de reis foren desfavorables pels adversaris d'[[Esparta]] aquestos es van negar a entrar-hi, i es va signar la [[pau d'Antàlcides]] només entre Esparta i Pèrsia. Les condicions del rei foren: "Les ciutats gregues de l'Àsia Menor han de pertànyer a Pèrsia, així com les illes de [[Clazòmenes]] i [[Xipre]]; les ciutats gregues grans i petites han de ser autònomes excepte [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Esciros]] que com en temps antics, han de pertànyer a [[Atenes]]; Pèrsia farà la guerra per terra i per mar a qui no accepti aquesta pau.". Finalment els oposats a la pau la van acceptar i llavors es va dir "pau del rei", i es va acordar un congrés per decidir els detalls, que es celebraria a Esparta. El congrés es va fer el {{aC|386}} que va reconèixer la pau i en va fixar els detalls.