Ascoli Piceno: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be va > si bé va
m Corregit: Però quant [[Napoleó > Però quan [[Napoleó
Línia 59:
Al segle XVII la ciutat va recuperar prosperitat gràcies al seu terreny fèrtil i la pau i tranquil·litat van ser la norma fins al final del segle XVIII.
 
El [[1796]] fou ocupada pels francesos. Després del fracàs del motí de Roma el [[1797]], Ascoli va decretar el [[28 de febrer]] de [[1798]] la democratització del govern local (amb participació de totes les classes) i va crear la guàrdia cívica. Però quantquan [[Napoleó]] va abandonar Itàlia va esclatar la rebel·lió de la reacció que a Ascoli fou dirigida per Giuseppe Costantini, anomenat Sciabolone, que amb l'ajut d'una banda dirigida per De Donatis, va derrotar a la guàrdia cívica a Ponte d'Arli, i va entrar a Ascoli el[[23 de gener]] de [[1799]], fins que finalment els republicans reagrupats el van expulsar el [[12 de juny]] del mateix any; el general francès Monnier va deixar als seus homes que saquejaren la ciutat. S'instaurà un govern provisional però l'anarquia va durar un any. El [[1800]] Napoleó va unir Fermo, [[Camerino]] i Ascoli en una sola província coneguda per [[departament del Tronto]] de la que Fermo fou capital. Dins aquesta província fou part de la [[República Cisalpina]] i del [[Regne napoleònic d'Itàlia]]. El [[1814]] fou ocupada pels austríacs i el [[1815]] es va restablir l'autoritat del Papa per decisió del [[Congrés de Viena]]. L'enviat del Papa fou rebut amb mostres d'alegria.
 
El [[1849]] es va proclamar a Roma la [[República Romana]] i Ascoli hi va enviar delegats. [[Giuseppe Garibaldi]] va visitar la ciutat i va abraçar a Sciabolone al que va donar una espasa. Però caiguda Roma va arribar el comissari extraordinari Felice Orsini. El [[1859]] uns 80 voluntaris de la ciutat van combatre a [[San Martino]], i el [[1860]] la ciutat va passar al [[Regne d'Itàlia]].