Revisió del 16:27, 10 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: Balkh que si be no > Balkh que, si bé no ← Edició anterior		Revisió del 13:41, 20 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: capital quant Dwin > capital quan Dwin Edició següent →
Línia 15: Seguidament Bogha va fer una expedició contra els [[Tsanar]], muntanyesos indòmits de la fonts dels rius [[Aragvi]] i del Alazan, als que no va poder sotmetre i va deixar la regió amb milers de baixes a les seves files. El príncep armeni de Katshen o [[Artsakh]] (a l'[[Aghuània]]), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers [[828]] o [829] i des llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a [[Bardaa]], la vila que feia de capital ~~quant~~quan Dwin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Després d'un any de lluita sense èxit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar l'''aman'' (perdó) al príncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, però se'l va obligar a viatjar a Samarra. També el seu pare Aternerseh fou fet presoner més tard. Per aquest temps Ashot Bagratuni (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perdó per a Gurgen (fill d'Abubeldj) que va poder tornar de Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Però al Vaspurakan els naturals del país, després del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni, i Gurgen al tornar va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar l'exèrcit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victòria que de fet va alliberar d'àrabs el Vaspurakan, ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurgen com a príncep a canvi d'una submissió nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germà d'Ashot Ardzruni, que havia fugit a Abkhàzia i havia tornat amb suport del curopalata bagràtida de Klardjètia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill àrab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el país: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Però Grigor va morir poc després i Gurgen va recuperar el poder complet. Vers el [[855]] Bogha va atacar el principat de [[Siunia]] Oriental governat per Vasak i son germà Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balkh que, si bé no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a [[Kotaiq]] i finalment al [[Gardman]] on el príncep local, l'[[ishkhan]] Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; també el seu germà Ashot fou fet presoner poc després. Però la traïció de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; després va envair el Outi o Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels [[Sevordiq]]. La vila de Shamkur, a la riba del [[Kura (Geòrgia)\|Kura]], que havia estat destruïda un temps abans pels khàzars, fou repoblada de musulmans i formaria amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armènia oriental. L'últim príncep que Bogha va enviar a Samarra fou a [[Sembat I Ablabas]], el més lleial però que no per això se'n va lliurar: li va dir que anés a veure al Califa que el faria príncep d'Armènia però quant va arribar el van empresonar.

Bogha al-Khabir: diferència entre les revisions