Comtat d'Albi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor}}
m Corregit: IX quant el > IX quan el
Línia 1:
El '''comtat d'Albi''' fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]] amb centre a la ciutat d'[[Albi (Occitània)|Albi]].
 
El [[615]] ja s'esmenta un comte de la ciutat. El [[778]] [[Carlemany]] va establir com a comte a Aimó. La regió va tenir comtes particulars fins a la meitat del segle IX quantquan el darrer comte, Ermengol, només va deixar una filla, Garsenda, que es va casar vers el [[860]] amb [[Odó I de Tolosa]] que així fou comte d'Albi. Poc temps després els comtes de [[Tolosa]] van deixar els afers en mans dels [[Vescomtat d'Albi|vescomtes d'Albi]], sota el seu vassallatge. El país abraçava el pagus d'[[Ambialet]], el de [[Lautrec]] i el de [[Paulin]]. En el repartiment del [[950]] va correspondre a Ramon (dit Ramon III de Tolosa) amb algunes terres a [[Nimes]], però va morir el [[972]] (el seu fill gran Ramon va morir jove i el segon Hug, mort el [[1006]], era bisbe). De [[972]] al [[987]] Guillem Tallaferro, germà de Ramon, fou comte, però el [[987]] va cedir el comtat al seu germà Pons (dit Pons II de Tolosa), que va morir poc després sense descendència, retornant a Tallaferro. Va seguir unit a Tolosa fins que el [[1209]] va caure en mans del croats de [[Simó de Montfort]] i encara que una revolta popular els va expulsar la van reconquerir i el [[1210]] el Papa li va confirmar la possessió. A la seva mort el 1218 va passar al seu fill Amauri. El vescomte Ramon Trencavell III, aliat al seu senyor el comte de Tolosa, va recuperar Albi el [[1224]], però la va perdre en bona part el [[1227]]. Pel tractat de París es va reconèixer el domini de la corona a la meitat del comtat (la riba esquerra del riu Tarn amb la ciutat d'Albi) mentre la resta quedava per Tolosa dividida en set batllies; les fortaleses càtares de Lavaur, Gaillac, Rabastens, Montaigu i Puicelci van ser desmantellades i les de Cordes i Penne quedaven per el rei durant deu anys. [[Castres]] fou donada en feu a Felip, nebot de Simó de Montfort. Ramon Trencavell III va intentar recobrar els seus dominis el [[1240]] amb ajuda de Enric III d'Anglaterra, i va assetjar [[Carcassona]], però finalment el [[1247]] va renunciar en favor del rei de França a canvi d'una pensió de 600 lliures. El [[1249]] va morir el comte de Tolosa i d'Albi, Ramon, i la seva filla Joana va esdevenir comtessa junt amb el seu espòs Alfons de Poitiers, fill de [[Lluís VIII de França]] i de [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]], tal com s'havia establert; havent mort ambdós el 1271 sense successió el comtat va passar a la corona. Poc abans la ciutat d'Albi fou reconeguda als bisbes el [[1268]], que la van posseir fins a la revolució.
 
==Llista de comtes d'Albi==