Datames: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a mes a > a més a
m Corregit: perquè quant els > perquè quan els
Línia 7:
La confiança que el rei tenia en Datames provocava l'enveja d'altres cortesans. Pandates, el tresorer reial, era molt amic de Datames i li va enviar informes del que passava a la cort. Pandates deia que si fracassava a Egipte corria perill, i que si triomfava havia d'atribuir el mèrit al rei. Quant Datames va tornar a Ace des Cataònia, va quedar assabentat del que li deia el seu amic i dels fracassos de l'expedició a Egipte, i Nepos atribueix a aquest coneixement la seva revolta. Sembla que de fet va deixar el comandament de l'expedició, que va confiar a Mandròcles de Magnèsia, i que va retornar a Capadòcia i va prendre possessió de Paflagònia. Segons Nepos va fer una aliança secreta amb Ariobarzanes sàtrapa de Frígia, va reunir un exèrcit i va confiar les principals fortaleses als seus homes de confiança.
 
Nepos diu que al hivern es va assebantar que els Psidis es preparaven per lluitar contra ell. No és clar per què; els psidis havien ajudat a Aspis de Cataònia i probablement aquesta regió era controlada encara per Datames i els psidis devien voler restablir al seu aliat. Datames va enviar a Psídia al seu fill Arideo (Aridaeus), però aquest va morir a la lluita i Datames va haver d'agafar el comandament sense informar als seus de la mort del fill per evitar la desmoralització. Davant del camp enemic, que no podia rodejar per la superioritat de les forces oposades i per no deixar a les seves forces ocupades, el seu sogre Mitrobarzanes, cap de la cavalleria, va desertar i es va passar als psidis. Datames, per evitar que altres en segui-se'n l'exemple, va fer córrer el rumor de què havia anat a parlamentar i a buscar els punts dèbils, i que calia esperar perquè quantquan els psidis beguessin en excés seria més fàcil derrotar-los. Quant Mitrobarzanes estava ajuntant les seves forces amb les dels psidis, Datames va ordenar l'atac. Els psidis van pensar que Mitrobarzanes els havia traït i els van atacar, i així els cavallers van haver de lluitar en el costat que havien desertat. La victòria de Datames fou total i l'enemic fou derrotat i perseguit i els traïdors també foren castigats. Fou llavors quant el fill gran de Datames, Scismas, va abandonar al pare i va marxar a la cort reial on va donar part al rei de què el seu pare estava de fet en rebel·lió.
 
El rei va enviar llavors a Autofradates, sàtrapa de Lídia. Datames va voler reforçar la frontera al [[Muntanyes del Taure|Taure]], a la regió boscosa on estan les portes de Cilícia, però no va poder reunir prou tropes i es va retirar cap a posicions de Capadòcia que no podien ser rodejades per l'enemic. Quant Autofradates va arribar no va poder causar pèrdues importants a Datames. Autofradates tenia (segons Nepos) vint mil cavallers bàrbars, cent mil infants cardusis, i tres mil mandroners i no sabia si restar al país o retirar-se. Datames per la seva banda disposava de vuit mil capadocis, deu mil armenis, cinc mil paflagonis, deu mil frigis, cinc mil lidis, tres mil aspendis i psidis, dos mil cilicis, dos mil captianis, tres mil mercenaris grecs, i un nombre bastant gran de tropes auxiliars. Finalment Datames, confiant en si mateix i en el coneixement del territori, va donar la batalla i milers d'enemics van morir i ell només va tenir un miler de baixes. Encara va obtenir altres victòries perquè sempre presentava batalla quant el territori li assegurava la superioritat estratègica enfront del major nombre d'enemics. Autofradates llavors va intentar la reconciliació i Datames va fer veure que l'acceptava, tot i que no confiava que fos respectada i es va acordar que enviaria una delegació al rei, amb lo qual Autofradates va tenir justificació per posar fi a la lluita i retornar a Lidia, on Artabasso de [[Dascilios]] havia entrat.