Forlimpopoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que es el > que és el
m Corregit: però quant el > però quan el
Línia 10:
Les famílies aristocràtiques van tenir el control dels càrrecs principals del comú, i d'altra banda entre els bisbes van destacar Pere (vers [[1073]]) Ubertello ([[1214]]) i Tadeu ([[1285]]); al segle XIV, vers el ([[1305]]) els Ordelaffi de Forli es van fer amb el poder a Forlimpopoli i de fet, amb algunes interrupcions el van conservar fins al [[1360]].
 
El cardenal Albornoz el [[1357]] va ocupar [[Cesena]] (juny) i Forlimpopoli ([[25 de juliol]]) però quantquan el cardenal se'n va anar el setembre del [[1357]], [[Francesc II Ordelaffi]] que encara conservava Forli, va cremar l'estàtua del Papa a la plaça publica, de manera que Albornoz va tornar el [[1359]] i va enderrocar als Ordelaffi de Forli, però els va permetre conservar Forlimpopoli i Castrocaro, però el [[1360]] va canviar de parer i va arrasar la ciutat. El bisbat fou traslladat a la propera Bertinoro. Vers [[1380]] [[Sinibald I Ordelaffi]] va reconstruir les muralles però la ciutat no es va recuperar i va romandre un llogaret.
 
El Papa va incloure Forlimpopoli en els dominis del seu nebot [[Gerolamo Riario]], casat amb [[Caterina Sforza]] (1474), i el [[1499]] va passar a [[Cèsar Borja]]. El [[1504]] va tornar al Papa. El [[1535]] el Papa va donar la ciutat a [[Antonello Zampeschi]], i a la seva mort el va succeir [[Brunoro II Zampeschi]] que fou un notable cavaller al servei del Papa, Venècia, Savoia i França. El [[1592]] va passar per herència als prínceps Savelli, i finalment al cardenal Capponi. Ocupada per França el [[1797]], fou part de la [[República Cispadana]], per passar a Àustria, i altra vegada a la Cispadana, a la [[República Cisalpina]], a la Italiana i al [[regne napoleònic d'Itàlia]]; el [[1814]] fou ocupada pels austríacs i el [[1815]] reconeguda possessió del Papa al [[Congrés de Viena]].