Kara-khitai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Tashkent +Taixkent)
m Corregit: vassalls. Quant governava > vassalls. Quan governava
Línia 23:
Entre [[1211]] i [[1213]] Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat [[Muhammad de Khwarizm]] per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del [[Sirdarià]] cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.
 
Kutchlug va governar l'imperi del [[1211]] al [[1218]]. A la [[Kashgària]] els reietons turcs musulmans de la família dels karakhànides, eren encara els seus vassalls. QuantQuan governava, el ''gur khan'' Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhànida de [[Kashgar]] Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el [[1205]] el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad el va succeir però estava presoner; el [[1211]] Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de [[Kashgar]], però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar ([[1211]] o [[1212]]). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconèixer l'autoritat de Kutchlug.<ref> Barthold, ''Turkestan'', pàgines 363 a 366, citant com a font a [[Alà-ad-Din Juwayní]] i a [[Djeman Qarchi]] </ref> Va seguir una persecució religiosa. Kutchlug era probablement nestorià (com els naiman) i la seva dona, filla del ''gur khan'', era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de [[Kashgar]] i [[Hotan|Khotan]] de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan l'imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols.
 
En una data desconeguda <ref> Djemal Qarchi diu el [[1211]], i Djuweyni dona el [[1217]]-[[1218]], com fa notar Barthold, a ''Turkestan'', pàgina 401 </ref> el rei d'[[Amaligh]], Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprès per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan<ref> les versions sobre aquestos fets de Djuweyni i de Djemal Qarchi són diferents</ref>