Kutxlug: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquest fets > aquests fets
m Corregit: vassalls. Quant governava > vassalls. Quan governava
Línia 11:
Entre [[1211]] i [[1213]] es va enfrontar amb Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sir Darya cap a [[Otrar]], Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu que va esdevenir la frontera entre els dos imperis.
 
Del [[1211]] al [[1218]] Kutxlug va governar l'imperi kara kithai. A la [[Kashgària]] els reietons turcs musulmans de la família dels [[karakhànides]], eren els seus vassalls. QuantQuan governava, el ''gur khan'' Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhànida de [[Kashgar]], Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf; a la seva mort el [[1205]] el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad l'havia de succeir, però estava presoner; el [[1211]] Kutxlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de Kashgar, però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). Kutxlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys ([[1211]] o [[1212]] a [[1213]] o [[1214]]), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconèixer l'autoritat de Kutxlug.<ref>Barthold, ''Turkestan'', pàgines 363 a 366, citant com a font a [[Djuweyni]] i a [[Djeman Qarchi]]</ref> Va seguir una persecució religiosa. Kutxlug era probablement [[nestorià]] (com els [[naiman]]) i la seva dona, filla del ''gur khan'', era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i [[Hotan|Khotan]] de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan l'imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols.
 
En una data desconeguda <ref>Djemal Qarchi diu el [[1211]], i Djuweyni dona el 1217-1218, diferencia que fa notar Barthold, a ''Turkestan'', pàgina 401 </ref>el rei d'[[Amaligh]], Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprès per gent de Kutxlug mentre casava i va ser assassinat. Quan Kutxlug va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i el ''gur khan'' no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutxlug i un fidel aliat de Genguis Khan.