Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua morta»

1 octet eliminats ,  fa 7 anys
m
Corregit: petites. Quant una > petites. Quan una
(per>en)
m (Corregit: petites. Quant una > petites. Quan una)
* Desastres naturals i malalties. Desastres naturals com el [[tsunami]] viscut recentment a [[Indonèsia]], poden fer desaparèixer físicament a una població o deixar-la en estat que els seus parlants hagin de refugiar-se a una altra cultura, adoptant la seva llengua i costums. En el cas de les malalties, els investigadors moderns han de tenir molta cura en els seus contactes amb pobles remots, ja que la transmissió d'una malaltia trivial pot resultar fatal. Això afecta en gran manera a llengües parlades per petits grups. Per exemple, és ben conegut que l'[[Arau]] va desaparèixer a [[1877]] a causa d'una epidèmia de [[xarampió]].
* Pressió econòmica. En aquest cas la desaparició es produeix perquè els parlants consideren que els seus fills tindran un millor futur si aprenen una determinada llengua. En dues generacions la llengua original estarà en perill de desaparició. És el cas de la pressió de l'anglès sobre moltes llengües, incloent algunes tan importants com el [[danès]] <ref>En anglès: [http://www.plastic.com/comments.html; sid = 03/05/24/10202010; cid = 7 Encroaching English Erodes Local Languages] de la [[BBC]] (maig de 2003) i [http://www.uemilano.it/multilinguismo/copenhagen_en.html Multilingüisme?] (veure seccions English - a killer language? i Danish as an endangered species )</ref> o el [[noruec]],<ref>[http://www.amarauna-languages .com/kudeaketa/inkesta_ikusi.php? zein = 192 & kop = 1 & pribatua = 1 Munduko hizkuntz amarauna] veure pregunta 18.Is the language Passed down from generation to generation? If not, why not? What language is replacing it?</ref> que, en aquest cas concret i de moment, no estan en perill. En el passat algunes activitats econòmiques van tenir un efecte desastrós sobre els pobles indígenes. Així, la [[febre del cautxú]] va delmar a nombrosos pobles amazònics especialment al nord del Perú (com els [[peba-jaguar]] i els [[bora-witoto]]).
* Prestigi cultural. Aquest mecanisme sovint està relacionat amb l'anterior, ja que el prestigi cultural sovint prové de la riquesa material. És un dels mecanismes més importants per a la desaparició de llengües petites. QuantQuan una llengua estrangera obté prestigi i l'elit cultural o econòmica comença a usar-la, passarà poc temps fins que aquest aprenentatge es desplaci cap a la perifèria tant geogràfica com cultural i els nens deixin d'aprendre llengua pròpia a favor de l'externa. Diverses de les llengües desplaçades per la [[romanització]] haurien experimentat un procés d'aquest tipus. També n'és un exemple l'[[elamita]], substituït per les [[llengües iràniques]].
* Canvi voluntari. És relativament infreqüent, però hi ha casos documentats en què una població ha decidit voluntàriament i per assemblea canviar a una altra llengua.<ref>Claude Hagège, ''No a la mort de les llengües'', p.29, La decisió pública dels yaaku, ISBN 84-493-1175-6</ref> En algun moment entre el segle XVIII i XIX l'ètnia nord-peruana dels [[icahuate]]s va decidir migrar al sud i es va integrar juntament amb els [[Munic]], sent absorbida per aquests.
 
1.154.437

modificacions