Ptolemeu I Soter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be no > si bé no |
m Corregit: la. Quant va > la. Quan va |
||
Línia 45:
Al següent any ([[309 aC]]) Ptolomeu personalment va anar amb una gran flota a [[Lícia]] i va conquerir [[Xanthos (ciutat)|Xanthos]], i després [[Caunos]] i altres llocs a [[Cària]], assetjant [[Halicarnàs]], setge que va haver d'aixecar a l'arribada de Demetri. Els egipcis es van retirar a [[Mindos]] on van passar l'hivern, fins a la primavera següent ([[308 aC]]) en què es van presentar al Peloponès i Ptolomeu es va proclamar alliberador de Grècia. [[Corint]] i [[Sició]] van caure a les seves mans (entregades per Cratesípolis) però va fer poca cosa mes, i després de deixar guarnicions a ambdues ciutats va retornar a Egipte. Mentrestant a Cirene, que romania independent, a la mort d'Ofel·les (Ophellas) fou reduïda per un exèrcit sota el comandament de [[Magas (príncep)|Magas]], germà de Ptolomeu.
El [[307 aC]] Demetri va aconseguir establir la seva autoritat i la del seu pare Antígon sobre la major part de Grècia, i va poder expulsar a [[Demetri de Falèron]] fora d'Atenes. Demetri de Falèron es va refugiar a Egipte. Mentre Ptolomeu es preparava a Xipre, i Antígon alarmat, va cridar al seu fill des Grècia vers a l'Àsia Menor, amb la idea d'atacar Xipre i conquerir-la.
El [[306 aC]] Antígon va prendre el títol reial a [[Sardes]]. Perdut el domini del mar, Antígon va avançar per Síria amb un exèrcit mentre Demetri li donava suport amb la flota seguint la costa. Ptolemeu va decidir fer-li front a la frontera egípcia com havia fet amb Perdicas. La defensa fou altra vegada efectiva i al flota de Demetri, afectada per les turmentes, fou rebutjada a cada intent de desembarcament i Antígon amb les forces terrestres no va poder forçar el pas del riu a terra ferma. La manca de subministraments va començar a afectar a les tropes d'Antígon i es van començar a produir desercions i Ptolomeu va seguir la seva tàctica habitual d'acolliment, ajut i promeses als que es passaven al seu bàndol. Finalment Antígon es va haver de retirar cap a Síria i Ptolomeu no el va seguir.
| |||