Ernesto Zedillo Ponce de León: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pais -> país en |
m Corregit: altra crisis econòmica > altra crisi econòmica |
||
Línia 23:
Salinas, com era tradició en cada any d'eleccions, va augmentar les despeses governamentals de manera significativa. Per finançar-les, va implementar els ''tesobonos'', un tipus de deute de curt termini que es negociava en [[dòlar dels Estats Units|dòlars nord-americans]], aleshores molt més atractiu per als inversors que en [[peso mexicà|pesos mexicans]]. Amb l'assassinat de Colosio, el candidat favorit per a les eleccions, l'assassinat de Francisco Ruiz Massieu, el president del [[Partit Revolucionari Institucional]], i l'aixecament de l'[[Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional]], els inversors van dubtar de l'estabilitat del país, van vendre ràpidament els ''tesobonos'' i altres tipus de deute, buidant les reserves internacionals del país. En comptes de permetre l'increment de les taxes d'interès i la devaluació de la moneda per contrarestar la disminució massiva de les reserves, el Banc Central va comprar deute, per tal de mantenir la base monetària, la taxa de canvi fixa del [[peso mexicà]] (que segons els expertes estava sobrevalorat un 20%) i l'aparença d'estabilitat econòmica durant les eleccions.
Zedillo va prendre possessió de la presidència l'[[1 de desembre]], [[1994]], i 21 dies després va decidir acabar amb el sistema monetari de taxa de canvi fixa (que ja no era possible mantenir sense buidar completament les reserves internacionals) i al començament de [[1995]] va establir el sistema de lliure flotació del peso, el qual es va devaluar 50%, enfonsat al país en una de les més graus crisis econòmiques de la seva història. No obstant això, amb l'obertura comercial del [[NAFTA]], la nova taxa de canvi va oferir un avantatge competitiu, i les exportacions industrials van augmentar de manera considerable. El país va sortir de la crisi tan sols 10 mesos després, i l'economia va créixer ràpidament durant la seva administració, amb un màxim de 7% el [[1999]]. No obstant això, els efectes de la crisi sobre la paritat de poder adquisitiu de les famílies va durar més temps, ja que les taxes d'interès durant el període de la crisi van arribar a màxims històrics. Com a analista econòmic, Zedillo va realitzar importants canvis que van permetre l'estabilitat del país, que mai no va experimentar una altra
La seva administració va acabar el [[30 de novembre]], [[2000]], sent l'últim president del PRI d'una línia contínua de 70 anys, i va ser succeït per [[Vicente Fox]], del [[Partit Acció Nacional]] (PAN). Avui dia Zedillo enapçala el Centre de Recerca de Globalització de la [[Universitat Yale]], i és membre del consell directiu de Procter & Gamble, Union Pacific, Alcoa, i membre conseller de [[Coca-Cola]] International.
| |||